SEGRE

Creado:

Actualizado:

Pedro Sánchez, el viu, l’audaç, que s’ha revelat en el fons com un frívol i un irresponsable, d’una consistència ideològica molt prima, a part d’addicte a temptar la sort jugant a la ruleta russa –aquest cop potser no li ha sortit la bala del tambor del

revòlver

, però sí que el tret per la culata–, ha fet allò que se’n diu un pa com unes hòsties (després d’ordenar repartir entre els catalans tantes hòsties de les altres, aquelles que no són per consagrar: en lloc de barres i fogasses, haurà desenfornat sagrades formes) o bé una altra expressió popular que ja quasi ningú no usa, el negoci del Robert amb les cabres, que en bescanviava dues de blanques per una de negra fins que es va quedar sense ramat.

La “jugada mestra” del presi ens haurà costat als soferts contribuents almenys 135 milions d’euros, que més hauria valgut destinar-los al fons de pensions (es nota que ja albiro la jubilació), a més de quantitats ingents de paciència, imprescindibles per suportar una nova campanya, més breu però que s’ha fet eterna, fatigats com estàvem de la primera, amb els discursos demagògics volant d’un cantó a l’altre.

Pel que fa a Catalunya –i a la ciutat de Lleida, on el resultat reforça la nova Paeria–, una altra victòria inapel·lable d’ERC, malgrat haver hagut de retornar els milers de sufragis prestats per la CUP, que en els comicis anteriors no es presentava. Per cert, els cupaires –tan pinxos ells– van prometre als mítings bloquejar les Corts i la política estatal. Amb només dos diputats? El problema és que bastanta gent se’ls ha cregut. Tot indica, a més, que els de Rufián (m’agrada més la seva versió actual d’estadista que l’antiga d’agitador) hauran patit un lleu desgast per la demagògia neoconvergent que els acusa d’oferir l’abstenció a Sánchez “a canvi de res”, com si tractar de frenar un possible govern tripartit de dretes espanyolistes fos poca cosa. Potser caldrà tornar-ho a fer, encara amb més motiu, tot i que a contracor i tapant-se el nas, però sense complexos... ni mirar Twitter.

La mala notícia de la nit –l’ascens de Vox–, a compte de la gran alegria per la col·loquial porció eucarística a Cs. L’extrema dreta disfressada de centrisme liberal cedint pas a l’extrema dreta franca... i franquista. Sumant-hi la dreta extrema del PP, més de la meitat dels vots, Catalunya i Euskadi a banda. Espanya és així, senyora.

tracking