SEGRE

Creado:

Actualizado:

Seguint la variant de Lleida en direcció a Barcelona, el conductor llegeix als rètols corresponents als successius accessos al centre, a estribord de la ruta, referències a un alcalde Rovira Roure, a un alcalde Porqueras i a un alcalde Recasens. El conductor, cas de ser foraster, pot arribar-se a preguntar si en aquesta ciutat que circumval·la a 120 per hora tots els carrers porten noms d’alcaldes. Donant-se, a més, la circumstància que el conductor conegui una mica d’història, potser es preguntarà també si, en vista de la mostra percentual present als indicadors, tots els alcaldes que hi ha hagut eren anticatalans i molt de dretes.

Bé, suposo que la menció a l’alcalde Recasens desapareixerà un dia o altre del gran panell que sobrevola l’esmentada ronda de quatre carrils, tenint en compte que ha sigut suprimit recentment del nomenclàtor urbà per franquista. I aplaudeixo que el nou equip de govern de la Paeria pretengui eliminar els homenatges viaris a còmplices actius d’aquella dictadura, però se’m fa més difícil entendre que la mesura no abasti d’altres autoritats o personatges d’èpoques anteriors que tampoc no mereixen l’honor, considerant-ne trajectòries o postures polítiques contràries a les llibertats públiques i al país, la seva llengua, etc. L’alcalde Costa, per posar un exemple, era un carca i un espanyolista d’upa que va passar pel consistori amb més pena que glòria. Per quina raó ha de designar encara un carrer tan cèntric i comercial? Alcaldes a banda, què hi pinten a les marronoses plaques cantoneres un cardenal Cisneros o un bisbe Irurita, individus d’una acusada aversió a la catalanitat? I així, unes quantes dotzenes més de noms propis, començant pel nefast Fernando VII de la rambla de Fernando (o de Ferran, tant se val). Torno a insistir en la idea d’unificar la denominació d’una avinguda que, de fet, ja és única, estenent la de rambla Macià de cap a cap, fins davant de l’estació de trens. Crec que s’imposa un replantejament global de la qüestió. Enllestir la neteja efectuada només a mitges pel primer ajuntament democràtic. Una comissió –ja no ve d’una i aquesta seria important–, integrada sobretot per historiadors, hauria de repassar les biografies que ofereixin dubtes i proposar al ple municipal una llista raonada de baixes, sense presses però sense deixar passar l’oportunitat. Diumenge parlaré de les altes.

tracking