Que venen els russos!

La benemèrita operació designada significativament amb el nom d’una batalla en què va participar la División Azul al costat dels nazis, per ordre d’un jutge que potser ha vist moltes pel·lícules de James Bond quan l’encarnava Sean Connery, o bé ha llegit –això ja ho dubto més– massa novel·les d’espies durant la guerra freda de John Le Carré, m’emxampava enllestint la lectura d’El primer amor, d’Ivan Turguénev, circumstància que em feia sospitós de russòfil, una etiqueta a hores d’ara compromesa, si ets indepe.

Segons l’acusació, les autoritats del Kremlin haurien ofert a un futur estat català 10.000 soldats i l’or de Moscou per pagar el deute públic, a canvi que ens convertíssim en una Kaliningrad mediterrània o una Crimea d’occident. Si mai va ser formulada, la idea no va passar de sopar de duro –en aquest cas de sopar de ruble–, explicat per algun dirigent fantasiós, una de tantes contalles que circulaven aquells mesos i que molts volíem creure’ns (el problema és que n’hi ha que en continuen explicant, només per rascar uns vots i retenir el poder).

Igual que quan el 23-F del 1981 em va sorprendre fent la mili i els meus pares van córrer a treure de la meva habitació els papers considerables subversius i un parell d’estelades, la setmana passada vaig estar a punt de desprendre’m de qualsevol presència russa al pis: les novel·les de l’esmentat Turguénev, Dostoievski o Tolstoi; els poemaris de Puixkin, Maiakovski o aquell volum de la Marçal amb versions d’Akhmàtova i Tsvestàia; les pel·lícules d’Eisenstein, Tarkovski o Mikhalkov; els discos de Txaikovski, Bulat Okudjava o dels cors de l’exèrcit roig; el cartell del film Doctor Zhivago o la còpia gran emmarcada d’un retrat de Txékhov; una icona ortodoxa adquirida a Sant Petersburg fa quasi quaranta anys; un imant de nevera en forma de balalaica; una ampolla de Stolichnaya... i sort que no m’entusiasma el caviar.

Encara rai que la investigació judicial ha apuntat només cap a Rússia i no també a la Xina, l’altra gran amenaça tradicional (el perill roig i el perill groc), perquè potser aleshores ens haurien acusat de propagar el virus de Wuhan, a fi de sembrar el casos i aprofitar-ho per culminar la nostra pròpia revolució d’octubre del 2017, coincident mes per mes amb el centenari de la revolució soviètica del 1917. Si tot lliga, senyor jutge, i està més clar que el vodka...