SEGRE

Creado:

Actualizado:

Reprenc el comentari d’onomàstica recreativa sobre la tirada actual de molts progenitors a atribuir als seus plançons acabats de nàixer noms de llocs o accidents geogràfics diversos. Si dijous ho concretava en cursos fluvials, com ara Nil –sí, ja sé que també és un sant–, avui ho centro en la toponímia urbana, ampliable a comarques, regions i països. Una moda que era objecte d’un reportatge a la premsa fa cosa d’un any, poc abans de la pandèmia, a propòsit de dos casos protagonitzats per famosos del món de la faràndula. A la pubilla del televisiu Risto Mejide l’havien inscrit com a Roma. Al nebot de Penélope Cruz com a Cairo. Intueixo que un Cairo i un Nil podrien congeniar.

Precursora de l’al·ludida tendència seria la cantant Alaska, en realitat Olvido –pel meu gust, força més bonic–, mentre la seva mare era una tal Amèrica. I és tot just al continent americà on més proliferen els antropònims coincidents amb la denominació de municipis i estats de la Unió o estrangers: Dakota Johnson, Dallas Howard, Paris Hilton, la filla de l’actriu Reese Witherspoon que respon a Tennessee, la dels actors Kim Basinger i Alec Baldwin a Ireland o la de l’exfutbolista David Beckham i l’ex-Spice Girl Victòria, a qui li van adjudicar Brooklyn perquè va ser concebuda en aquell barri novaiorquès (seguint aquesta lògica, la meva Júlia s’hauria de dir Beatenberg, com l’estació de muntanya suïssa pròxima a Interlaken).

Per aquí a casa nostra, sabem d’algunes Aran, Urgell o Segarra (i per què no Alta Ribagorça, encara que es tracti d’una nena baixeta?), i quatre anys enrere els diaris informaven sobre mig miler de lleidatans que pretenien canviar de nom, exemplificant-ho en una Rosa Maria ja cinquantina desitjosa de ser coneguda oficialment com a Kiruna, pel renom inspirat en l’esmentada població sueca que li havia tret un col·lega.

L’enyorat Manuel Cuyàs va escriure a la seva irreemplaçable columna a El Punt Avui que li havien posat Erill a un net seu perquè als pares els entusiasma la Vall de Boí. Un supòsit semblant al dels fills del periodista esportiu Jordi Grau, assidu també d’aquell rodal pirinenc, anomenats Aüt i Nico, pel pic que s’alça precisament darrere d’Erill la Vall i pel riu de Sant Nicolau que baixa d’Aigüestortes. A l’amic Cuyàs li vaig fer notar, mig en broma, que si hagués tingut una neta potser es diria Barruera.

tracking