Autovia 14 'revisitada'

Bob Dylan n’ha fet 80 i és una mica com si tots els complíssim. Tots aquells per a qui les cançons del bard de Minnesota, autèntica llegenda viva, que es diu en casos així, hauran format part de la nostra educació sentimental.

Unes 600, recollides en 39 discos d’estudi. Cap de tanta anomenada i transcendència, llevat potser del segon, The Freewheelin’, de 1963, amb el llegendari Blowin’ in the wind, com el sisè, aparegut en 1965 i titulat Highway 61 revisited, en què substituïa l’acompanyament acústic per la guitarra elèctrica.

Un àlbum mític que s’inicia amb el majestuós Like a rolling stone i conté joies com Ballad of a thin man, Queen Jane approximately o Just like a Tom Thumb’s blues. 

L’autovia 61 del títol baixa pel Mississipí des dels estats dels grans llacs fins a Nova Orleans. Per algun motiu, el devia inspirar.

Potser li tenia el cor robat, com a mi l’A-14, de Lleida a Almenar, no només perquè és de franc. Bé, de moment, ja que fa l’efecte que aviat ens faran pagar a totes les carreteres de quatre carrils, sigui posant-hi barreres, sigui pel sistema de vinyetes o adhesius al parabrisa, coincidint amb el pròxim final de les concessions a moltes autopistes de peatge.

Tan felices que ens les prometíem, de poder conduir còmodament sense rascar-nos la butxaca –ep, impostos a banda– cap a Barcelona pel sud, travessant la Conca de Barberà i el Penedès, o fins a Montblanc per continuar en direcció a Salou, Cambrils i la resta de platges lleidatanes. 

L’autovia 14 m’agrada sobretot perquè hi ha poc trànsit i per les vistes panoràmiques que ofereix, sota un cel immens: a un cantó i altre, els amplis secans cerealístics de l’altiplà dels Sasos; pujant, la cadena dels Pirineus; baixant, l’extensa clotada del Segrià, delimitada al fons pel Montsant, entorn de l’aglomeració urbana de Lleida, amb el campanar de la Seu Vella emergint al centre. Llàstima que sigui tan curta, a penes 16 quilòmetres.

I tot indica que no serà mai gaire llarga. En un principi havia d’arribar a Vielha i la frontera, més tard només al Pont de Suert, després van escurçar el projecte fins a Sopeira o Areny, fa poc a Benavarri i ja firmaríem ara que completessin el tros pendent de 7 tristos quilòmetres fins al límit de província, just passat Alfarràs.

Casualment, Highway 61 revisited acaba amb la balada Desolation row, carrer de la desolació.