Allò que el vent s'endugué

Avancen a poc a poc, amb noves pròrrogues que prolonguen el suplici d’aquells que es creuen innocents, els tràmits de l’Operació Bòreas, arran d’unes presumptes adjudicacions públiques fraudulentes a la Diputació de Lleida, que ja li van costar la presidència a Joan Reñé, al qual ningú no sembla enyorar, sobretot per comparació amb qui ara ostenta el càrrec (la nit i el dia, perquè no tots els polítics són iguals, ni tots els partits), i el cas és que segueixo sense saber per què el jutge, els agents o el fiscal van batejar així el conjunt d’actuacions, inspirant-se en la mitologia grega. Una denominació culta, però ignoro fins a quin punt apropiada. Potser la premsa ho va aclarir al principi i no vaig estar prou atent.

Segur que existeix algun motiu o relació que se m’escapa. Hi he tornat a pensar mentre llegia la darrera novel·la del grec Theodor Kallifatides traduïda al català, Timandra. Tracta d’una hetera o prostituta de luxe i el seu amor per Alcibíades, l’heroic fill de Pèricles.

Una lectura que se m’ha fet una mica feixuga, tot i que hi surten Sòcrates, Plató i companyia, iniciada arran d’haver visitat expressament aquest abril Molai, el poble natal –al sud del Peloponès– d’un autor de qui m’havien agradat força algunes obres de caire memorialístic. Un dels personatges del llibre parla de Bòreas, “el déu del vent, que baixava de la muntanya amb gambades enormes i al seu pas arrencava arbres i arbusts, l’aigua de les fonts es tornava negra, el riu tremolava com atacat per la fúria divina”. El mateix riu, l’Ilissos, en què es banya Oritia, princesa d’Atenes, que el déu ventós segrestarà i li farà dos fills forts i valents, membres futurs de l’expedició dels argonautes, i dues filles casades amb dos reis.

Ampliant la informació a Google, trobo que Bòreas, pels romans Aquiló, tenia fama d’abrupte i el seu buf portava el fred des de la septentrional Tràcia, on vivia. Per damunt d’allí, s’estenia la Hiperbòria, el país de “més enllà del nord”. Entre ell i la seva mare, Eos o Aurora, donarien nom a les aurores boreals.

Repeteixo que encara no entenc per quina raó aquest germà corpulent i barbut de Zèfir va ser escollit per designar l’al·ludida investigació policial, que no sigui la barba de Reñé. Ni què tenen a veure la llegendària velocitat dels cops d’aire que exhalava amb la lentitud del procediment jurídic.