x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

DIES DE CADA DIA
  • JORDI LLAVINA

L'acarrerament de la poesia

Actualizada 01/03/2021 a las 09:11
L’acarrerament de la poesia

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'acarrerament de la poesia

SEGRE

S’ha mort Philippe Jaccottet, poeta suís d’expressió francesa, que havia nascut el 1925. Potser el lector no sap qui és. Potser no ha sentit mai aquest nom, no l’ha llegit mai enlloc. Però jo he de reconèixer que Jaccottet és un dels autors que més m’han acompanyat durant els últims quinze anys. Vivia retirat en la naturalesa, amb la qual conversava pregonament. Dos llibres seus, La promenade sous les arbres i Cahier de verdure, defensen un sentit no sols de la poesia, sinó també de la vida, que jo mateix miro de defensar. En el primer, escrivia (tradueixo): “Des del matí la llum parla i jo l’escolto, sense demanar-me si faig bé o no.” I, una mica més avall, citava aquesta frase d’una carta de Hölderlin: “I la llum filosòfica que banya la meva finestra em fa feliç!” . El vell Jaccottet em fa l’efecte que no malgastava paraules, i que més aviat defugia les relacions socials. En el segon dels llibres citats, explica que un dia que va a veure un amic seu que s’està morint troba, tot fent el camí de l’hospital, flors de tres colors, i mira de desentranyar-ne el sentit del color. Intueix que hi ha d’haver un vincle subtil entre aquells colors dels pètals i l’agonia de l’amic. “És en les ruïnes de la vida quotidiana que perseguim, malgrat tot, l’espurneig del món indestructible.” Jo me l’imagino examinant una herba boscana, la galta a terra, o intentant interpretar el cant d’un ocell, el coll ben estirat per posar l’orella més a prop de la branca. Jaccottet ens va donar diverses definicions de poesia, l’art de la paraula, però la que prefereixo, perquè la comparteixo del tot, és aquesta que va formular, púdicament, en forma de pregunta retòrica: “La poesia, ¿no és un acarrerament vers el si d’un mateix?” Va traduir poetes que estimava, i va escriure un llibret bellíssim sobre la pintura de Morandi (Le Bol du pelerin), en què es proposa d’acostar-se (i d’acostar-nos) a l’enigma de l’art de l’italià. Hi diu que tots aquells objectes pintats són com un viàtic (la provisió que porta algú que fa un viatge), i que el viatge és el que ens dirigeix indefectiblement cap a la fi dels nostres dies. Era –és!– un escriptor amb majúscules! .

 

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Descubrir
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre