x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

DIES DE CADA DIA
  • JORDI LLAVINA

Sobre l'empara

Actualizada 15/03/2021 a las 08:36
Sobre l’empara

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Sobre l'empara

SEGRE

Recomano el darrer assaig del filòsof Josep Maria Esquirol, Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita (Quaderns Crema), que acaba d’arribar a les llibreries. Una fita més en la construcció de la filosofia de la proximitat d’aquest autor penedesenc, de qui tinc el privilegi de ser amic des de fa uns quants anys. Abans, ja ens havia donat tres títols igualment lluminosos: El respirar dels dies (2009), La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat (2015) –Premi Ciutat de Barcelona i Premio Nacional de Ensayo– i La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana (2018).

En un bon llibre –i aquest ho és– cal parar atenció a tots els detalls. L’atenció era, per a Simone Weil, un valor distintiu, definitori, de l’exercici filosòfic (també del poètic). Esquirol és un autor atent, i parla de coses que ens afecten, que ens concerneixen, fondament. Doncs bé, fixeu-vos en la bella dedicatòria de l’obra: “A la meva mare, que em cuidà des de l’inici / Al meu pare, que m’emparà fins al final”. Cuidar i emparar són, tots dos, verbs de què es parla molt en aquesta obra. Però ara jo em vull allunyar de la matèria del llibre, i vull centrar-me en una minúcia lingüística que m’ha suggerit el segon dels verbs aquí destacats: emparar. Significa, segons el diccionari, “posar (algú) sota la nostra protecció”. El verb, de signe ben positiu, ve de pare, esclar (pàtria és un mot que també en ve i, tot i que l’hauríem de considerar igualment positiu, la humanitat ja s’ha encarregat de desvirtuar-lo i fins de denigrar-lo). De vegades no et fas plenament conscient d’una paraula fins que no la veus impresa en un paper o encesa en una pantalla. De seguida em va venir al cap el verb emmarar(-se) i, sobretot, l’adjectiu emmarat, tots dos de signe negatiu. Del segon, el diccionari en diu: “Que no sap estar sense la mare.” Aquesta setmana hem celebrat el dia de les dones. No fora més lògic que l’emparar fos emmarar? La primera protecció, la protecció primigènia, és sempre la de la mare. Això del llenguatge, però, i en concret del lèxic, demana sempre atenta revisió i millora per adequar-lo als temps que vivim.

 

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Descubrir
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre