x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

DIS_SUPLEMENT
  • ANTONI JOVÉ

ARCO i la censura: un mirall de l'Espanya contemporània

Actualizada 04/11/2020 a las 12:22

L'any 1982 Espanya estrenava democràcia i també fira d'art contemporani internacional: ARCO. Després de quaranta anys de dictadura esdeveníem el país emergent del sud d'Europa, estàvem de moda i l'optimisme s'estenia a tots els nivells de la societat, de cop i volta era un bon lloc per invertir, posar en marxa nous projectes i enriquir-se. Els artistes no van ser una excepció; un exemple al qual sempre es recorre és la projecció de Miquel Barceló a qui Rudi Fuchs va descobrir a la fira madrilenya i posteriorment va incloure a la Documenta 7 de Kassel d'aquell mateix any. Amb Franco enterrat, el país redescobria llibertats durament reprimides i perseguides, fins i tot amb la pena de mort. En ple despertar democràtic ningú podia sospitar que al segle XXI el feixisme encara estaria actiu tant a nivell social com en les estructures de poder (Congrés dels Diputats, Senat, Poder Judicial, cossos policials, mitjans de comunicació…).La confirmació de la vitalitat de la ultradreta espanyola es va posar de manifest a l'edició de 2012 d'ARCO quan es va intentar censurar l'escultura d'Eugenio Merino Always Franco, que representa de manera hiperrealista el dictador dins d'una nevera de Coca-Cola. El president d'IFEMA i exalcalde de Madrid, Jose María Álvarez del Manzano, es va solidaritzar amb la Fundación Francisco Franco, a la qual va dirigir una carta amb els següents termes: “A mí me ha parecido (...) una indignidad, porque representar así a cualquier ser humano, con independencia de la personalidad del General Franco, es absolutament inadmisible […] cuando nos enteramos de la situación de la obra del Sr. Merino, pensamos que sería peor proceder a una retirada forzosa porque llamaría muchísimo más la atención de lo que se merecía la obra. Comprendo que en la Fundación estén Uds. sumamente molestos porque razón tienen”.La citada fundació va aconseguir portar l'artista a judici sota l'acusació d'atemptar contra l'honor del “Jefe de Estado”, tal com s'hi refereixen els que vetllen la seva memòria. Finalment, però, i després de dos sentències, la Fundación Francisco Franco va perdre definitivament i van haver de fer front a les despeses judicials. Ara bé, els quatre anys de persecució que va patir l'artista ningú els hi retornarà.Sis anys després, el 2018, la censura amb retirada inclosa tornava a ARCO. La direcció d'IFEMA va demanar a la galeria Helga de Alvear que exclogués del seu estand l'obra Presos políticos en la España contemporánea de Santiago Sierra. ARCO prenia partit i, igual que el Govern espanyol, es negava a admetre l'existència de presos polítics a Espanya. Una qüestió candent d'ençà l'empresonament dels polítics vinculats al procés independentista català. Tot i que l'obra va més enllà i presenta les històries d'un total de 74 presos polítics. A la fira li molestava la implicació política dels artistes, la seva finalitat era i és fer prevaldre el mercat per damunt de les idees. Tatxo Benet va adquirir aquesta obra i amb ella iniciava la col·lecció Censored i n'augmentava el revol mediàtic.Eugenio Merino i Santiago Sierra l'any següent, lluny de claudicar, van aliar-se i van presentar també a ARCO l'escultura El ninot, una representació fidedigna del rei Felip VI a gran escala (5 metres d'alçada). La direcció de la fira en aquesta ocasió no va fer ús de la censura explícita. Tanmateix, tal com expliquen els autors, aquesta es va dur a terme mitjançant la dissuasió als compradors interessats en l'obra. Com era previsible, durant la inauguració i passeig reial per la fira es va evitar per tots els mitjans la foto del monarca amb el seu doble. Mutisme i ocultació. En acabar ARCO la premsa conservadora estava exultant perquè El ninot no havia trobat comprador i no es cremaria, atès que era un dels requeriments que havien marcat els dos artistes a qui adquirís l'obra. Finalment, la gran falla de Felip VI sí que ha estat consumida pel foc, una catarsi del tot necessària que contribueix a l'erosió d'una institució caduca. La culminació del projecte de Merino i Sierra va tenir lloc el dia de la Hispanitat al Konvent de Cal Rosal (Berga). La monarquia fou calcinada i de l'escultura ha quedat un vídeo (que es pot veure a Youtube), fotografies, les cendres i un crani. L'endemà es feia pública una enquesta promoguda per mitjans independents segons la qual, si poguéssim votar en referèndum, el 40,9% dels espanyols optaria per una república i el 34,9% per la monarquia. Mentre el Rei crema, de fons, escoltem els “Viva el Rey” de les 183 personalitats que Cayetana Álvarez de Toledo ha reclutat per confeccionar un vídeo patriòtic i ranci. Ja cal que la Plataforma de Artistas Antifascistas i la societat en general ens preparem pels embats polítics que ens reserva el futur més immediat. ?

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre