L'altra guerra: guanyar el relat al món digital

De la mateixa manera que les finals de futbol es juguen en part a la graderia i a les banquetes, les guerres es juguen la seva sort també fora del camp de batalla. Economia i diners, amenaces institucionals, xantatge, exclusions sonades, i mitjans silenciats. I també bloquejos a Internet. Guerra digital als insubmisos, als enemics de la Pàtria, als que critiquen el nostre govern i que no van amb la nostra bandera. Guerra als traïdors d'Instagram i de Facebook, mitjans creats pel mal i per a fer mal. Ens espien, i tu, camarada, no els pots creure. La guerra digital també per evitar que a tu, camarada, t'arribi el missatge. Fake news! La consigna és que no hi ha guerra, sinó operacions especials a Ucraïna, missatge intern que cal repetir i sancionar qui no el mantingui. Que ningú parli de guerra, perquè no n'hi ha, ni de víctimes, ni d'hospitals enderrocats ni bombardejos a col·legis amb nens a dins. Guerra als intermediaris, als missatgers!

I què fa Rússia quan Meta, matriu de Facebook i Instagram, permet missatges de suport a Ucraïna i en contra de la guerra (com gosen parlar de guerra)? Doncs veta Instagram i Facebook fins a nova ordre. Llestos. Para un moment. Hi havia Instagram, una arma digital creada per capitalistes jueus nord-americans, a Rússia? Sí. I Facebook, i TikTok i Twitter, i Youtube. La llegenda que ens ha explicat que els països del recel als EUA tenien les seves pròpies xarxes socials ens l’hem de creure a mitges, com el comunisme de la Xina. Rússia té les seves pròpies xarxes socials, però no en exclusiva. Els russos també volen publicar fotos idíl·liques a Instagram, ser influencers a tot el món, volen ballar al ritme de TikTok i escridassar-se a Twitter per qualsevol nimietat. Perquè la comunitat és global. A tot això, cal apuntar que la xarxa social més utilitzada a Rússia és VK, una còpia russa de Facebook creada pel creador de Telegram, el també rus Pavel Durov.

I la guerra? Hi ha guerra digital, ciberguerra? No, segons el concepte ampli de ciberguerra. I és que els atacs a les infraestructures crítiques i principals, com l’aigua, el gas o l’electricitat, no s’han produït, almenys de forma massiva i ordenada en les dues direccions. Hi ha petits batallons digitals que operen en accions puntuals, com els hackactivistes que va impulsar Ucraïna sota el nom d’IT Army, un exèrcit digital amb desenes de milers de voluntaris. Un altre batalló de combat digital reconegut, Anonymous, va declarar-se en guerra contra Rússia i va aconseguir filtrar documents del Kremlin. Rússia, per la seva part, va contraatacar creant un grup d’experts en ciberdelinqüència per amenaçar amb atacs el país envaït. Poca cosa, de moment. Batallons i guerrilles, podríem dir.

Però si hi ha una batalla molt interessant per analitzar és la que juga per guanyar el missatge, la comunicació, l’or del segle XXI que és això tan preuat que anomenem relat. I si parlem de relat, el primer guanyador és Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna. Més jove i coneixedor del mitjà i del que significa el poder del missatge a les xarxes socials, ha sabut captar l’atenció de mig món, amb aparells també propagandístics en què explica les maldats que Rússia està perpetrant contra el seu país indefens, la terra de frontera que lidera. El seu missatge arriba a mig món menys a Rússia, on els seus habitants saben que hi ha una operació especial a Ucraïna neta i polida i sense gaires incidents. Zelenski ha sabut convertir-se en heroi, en aquell president que parla als seus compatriotes directament als ulls, en una habitació amb un fluorescent blanc i una armilla posada. És el que es seus ciutadans volien veure, s’hi emmirallen i genera empatia més enllà de les fronteres ucraïneses. I és que la resposta d’Europa i Occident s’ha mogut també per la part emocional generada en rebre i captar aquests missatges propagandístic d’Ucraïna. Els ciutadans occidentals –la part emocional– no haurien entès cap altre moviment que el de donar l’esquena a Putin. Tot això són també petits detalls en forma de post a Instagram.

Zelenski és un TikTok viral, és una coreografia desenfrenada amb armes, armilles i el gest greu a la mirada. I potser música de Saweetie. Putin és un mem passat de voltes que no ha entès que més enllà dels míssils i tancs que tant domina hi ha un ecosistema comunicatiu i digital que li ha passat per sobre. I les guerres, com les finals de futbol, també es juguen fora del camp de batalla. I a les xarxes està guanyant –diguem-ho en present que mai se sap– Ucraïna.