x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • MARTA PLANES
Els deu relats es poden llegir com si fossin un rierol que sorgeix en els anys d’entreguerres i avança veloç amb una prosa precisa i fluida

Deu relats d'una vida

Actualizada 03/07/2019 a las 10:25
Alice Munro
¿Qui et penses que ets?
Club editor

Qui et penses que ets? recull deu relats de la Premi Nobel Alice Munro publicats per primera vegada en català per Club Editor, quaranta-un anys després d’aparèixer en anglès. ¿Qui et penses que ets?, títol del desè i últim relat del volum, reflecteix com Munro concep la literatura. L’escriptora canadenca concentra el seu precís focus en la paraula pensar: no pregunta “Qui ets?”, sinó “Qui et penses que ets?”, i reformula la qüestió a la Rose, la seva protagonista, al llarg de més de 300 pàgines que s’aturen en moments clau de la seva vida: la infantesa, l’escola, l’institut, la universitat, el matrimoni, la maternitat, la feina, la relació amb la seva madrastra... Un bildungsroman en tota regla en què el lector observa com la Rose descobreix què pensa sobre ella mateixa, qui és, qui era, qui serà. Una educació sentimental, però, passada pel prisma de Munro: amb les seves descripcions exhaustives d’objectes quotidians, però també de sentiments intangibles; les seves dones fortes i decidides però mai estereotipades i els barris pobres de l’àrea d’Ontario, on també es va criar la Premi Nobel de Literatura el 2013.

Els deu relats de ¿Qui et penses que ets? adopten la forma d’una novel·la riu, un rierol que sorgeix en els anys d’entreguerres i avança veloç a mesura que la Rose va a l’escola, la universitat; un Guadiana que reapareix amb la protagonista casada i mare; que s’eixampla mentre es realitza professionalment en diferents àmbits i canvia sovint de casa, d’home i d’amistats. No és la trama més original del món, però és que a Munro el que li interessa és descriure la vida interior de les persones, l’entorn en què viuen, com van vestits, quins gestos fan i no tan què els passa.

De la mateixa manera que Edward Hopper pinta escenes aparentment anodines, però que en conjunt reflecteixen la realitat americana, Munro aconsegueix, a partir de la suma contínua de detalls, dotar d’una complexa dimensió humana els seus personatges. Tant pel que fa als protagonistes com a la inquantificable galeria de secundaris: qualsevol ombra que passi per aquestes pàgines, i en general per qualsevol dels relats de la canadenca, s’alça davant del lector com una persona de carn i ossos: queden al descobert els seus defectes i virtuts, dubtes i contradiccions, mesquineses i petits moments de felicitat, gestos i paraules característiques.

Aquesta manera d’entendre la literatura dóna inevitablement com a resultat relats que dinamiten els conceptes clàssics de plantejament, nus i desenllaç. El plantejament s’allarga i el nus no acaba d’arribar, si és que ho fa. I en lloc d’un desenllaç, l’autora sovint ens acomiada amb un “continuarà”. Els salts temporals són constants: la línia més curta entre A i B no és mai recta en un relat de Munro.

A ¿Qui et penses que ets?, el protagonisme és, com en tota l’obra de Munro, per a les dones. A través de la figura de la Rose, l’autora mostra com un caràcter femení pot alliberar-se del pes de la seva educació. Els entrebancs no són pocs, començant per la casa: la seva madrastra li explica històries terribles sobre noies que van soles a la ciutat i desapareixen per sempre. Tossuda, aconsegueix una beca per estudiar a la universitat, però accepta casar-se amb en Patrick, un home ric però esnob, que la tracta com una nena petita. Més endavant i ja convertida en mare, té el coratge de trencar amb una vida còmoda però convencional: pobre, però lliure.

¿Qui et penses que ets? no és l’obra capital d’Alice Munro, però sí l’única que es pot trobar ara mateix als taulells de les llibreries i també una magnífica porta d’entrada a una vasta obra (dotze col·leccions de llibres i dues novel·les) que s’ha començat a publicar en la nostra llengua tot just fa tres anys i una mica més, catorze, en castellà.
Comenta el contenido

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre