SEGRE

L'antologia poètica de Ponent

Un volum indispensable i de conjunt, síntesi i mostrari d’una realitat poètica col·lectiva que agermana les veus de Ponent

Publicado por

Creado:

Actualizado:

Poetes de Ponent Antologia (De la Renaixença als nostres dies)

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias

Pagès Editors, 860 p.

Què dir d’una obra de la magnitud, rigor i encert de l’extraordinària antologia Poetes de Ponent? No hi ha cap mena de dubte que ens trobem davant un estudi elaborat per dos poetes de referència, Jaume Pont i Jordi Pàmias, que respon a l’afirmació decidida d’una consciència històrica i d’un inequívoc supòsit territorial i lingüístic. Una obra que sorgeix amb l’ambiciosa pretensió de configurar una cartografia temporal de la modernitat poètica en llengua catalana a Lleida, en un període de temps que va de la Renaixença als nostres dies. El camí, llarg i fruitós, no oblida els precedents que han estat el substrat de l’antologia: de La Garlanda poètica ilerdanesa, de M. Josepa Massanés i Josep Pleyan de Porta (1881), o el Ramell de flors (1882) del mateix Pleyan, a Lleida, vuit poetes –la tria de Josep Vallverdú que el 1968 va aplegar un recull de veus de postguerra posterior a Màrius Torres– o l’antologia Escriptors contemporanis de Ponent 1859-1980 (1984), de Josep Borrell i Figuera, entre d’altres. L’eina antològica, utilíssima, afegeix, a la visió panoràmica de la tria, una introducció superba dels autors de l’obra sobre els camins de la nostra poètica de la modernitat. Un curós epíleg de Josep Borrell i Figuera, al voltant de les coordenades socioliteràries, polítiques i culturals objecte d’estudi, tanca el dibuix d’un treball que esdevindrà per molts anys referent de la poesia de Ponent i del seu cànon literari.

Perquè cal tenir molt present que, fins ara, no existia una antologia poètica com la que presenten Jaume Pont i Jordi Pàmias; si més no amb una visió tan àmplia i capaç de construir un corpus teòric que raona i analitza de manera completa el llegat de les veus modernes de Ponent, la qual cosa permet descobrir un abans i un després dins el panorama crític de la poesia en llengua catalana a terres de Lleida.

Si bé és cert que la feina selectiva d’un antòleg, resultat d’un coratjós treball hermenèutic, textual i arxitextual, comporta moltes renúncies, també ho és que la mostra antològica permet observar, mitjançant una operació dialògica inherent a la mateixa lectura de textos, l’evolució, els desplaçaments, la continuïtat o les oposicions ideològiques i estètiques entre els diferents creadors. Aquesta és indubtablement l’aportació crítica més significativa que obtindrà el lector d’aquest repertori de textos, precedits sempre d’un acurat i exhaustiu apunt historiogràfic i bibliogràfic sobre els autors.

Així, doncs, aquest ambiciós projecte acaba constituint-se en una proposta que construeix una visió de conjunt i, alhora, fila críticament una estructura que recorre èpoques diverses, de la Renaixença i el modernisme al noucentisme i el llegat de les avantguardes; de la poesia de postguerra i la generació dels setanta a la de la democràcia i les veus del nou mil·lenni. D’aquesta manera aplega veus, estils i tendències expressives divergents, però que tenen el lligam comú de la qualitat i la seva vinculació territorial, cultural i lingüística. Jaume Pont i Jordi Pàmias basteixen així, amb Poetes de Ponent, un corpus arrelat a una llengua i una tradició concretes en què el sentit de la continuïtat sembla no perdre’s mai.

El lector podrà gaudir, en definitiva, d’una antologia panoràmica, d’un llibre de llibres que avança en diacronia i que no amaga mai la seva fesomia suprageneracional. En les seves pàgines s’apleguen, entre més d’una setantena de poetes, noms considerats canònics (M. Morera, M. Torres, J. Agelet, J. Estadella) i creadors d’avantguarda multidisciplinaris com E. Crous, B. Rossell, G. Viladot, J. Iglésias del Marquet o Carles H. Mor, al costat de noms quasi desconeguts (J. Wehrle, S. Revés, Josep Solsona, Josefina Vidal...) o no suficientment coneguts en la seva faceta de poetes (J. Vallverdú, Manuel de Pedrolo); no hi manquen tampoc, més propers a nosaltres, els representants de la guerra i la postguerra (F. Palau, J. B. Xuriguera, J. Carner-Ribalta, A. Vives, Concepció G. Maluquer, M. Lladó...), de les generacions dels setanta i de la democràcia (els mateixos Pont o Pàmias, R. Fabregat, J. Margarit, P. Rovira, J. Barceló, M. M. Marçal, Jordi Jové, X. Macià, P. Pena, Txema Martínez, Carles M. Sanuy, J. Borrell...) i uns quants noms que tot just comencen a caminar, però que ja han demostrat una indubtable vàlua (Víctor M. Verdú, T. Colom, A. Baró, O. Rius, M. Cucurella-Jorba, M. Nus, L. Noguera, A. Marzo o M. Gené). Un veritable plaer poder tenir entre les mans aquest valuós treball. La seva semença perdurarà, sens dubte, en els anys que han de venir.

tracking