DIS_SUPLEMENT
Realitat o ficció
Acabem sens dubte l'any més imprevisible que ens ha tocat viure. Per a alguns ha estat duríssim, amb pèrdues de familiars o amics sense ni tan sols poder-se acomiadar. Per a d'altres, la feina se n'ha anat en orris d'un dia per l'altre i sense previ avís. Hi ha qui ha viscut una soledat que ni tan sols li havia passat pel cap que pogués existir. El temps s'ha aturat. Incertesa, por, dubtes, inseguretat... han estat els sentiments més repetits. També hi ha, segurament, aquells a qui la vida els ha regalat temps per reflexionar. Sigui com sigui que hàgim viscut aquest 2020, de ben segur que no és pas com ens l'imaginàvem. Una pandèmia d'aquelles que només havíem llegit a les novel·les o vist en pel·lícules s'ha instal·lat a casa nostra i tot i que confiem que un dia o altre en marxarà, en el moment d'escriure aquestes línies, encara en té per dies. De fet, torna a revifar. En aquest darrer número del DiS del 2020 hem volgut reflexionar amb professionals dels diferents sectors de la cultura d'àmbits com la literatura, l'art o les arts escèniques. L'artista visual Albert Bayona i el codirector del Centre de Titelles de Lleida, Uri Ferre, ens en parlen. I és que la cultura, malgrat ser una de les vàlvules d'escapament durant el confinament, també ha estat un dels sectors més castigats. Els hem anat a buscar a les xarxes per evadir-nos però malgrat això, fins fa ben poc, la cultura no va ser considerada un bé essencial en el context d'aquesta pandèmia. Només cal recordar l'enrenou que es va muntar a Barcelona quan es va saber que en el concert que havia previst l'ajuntament als balcons, qui menys cobrava, si ho feia, eren els artistes. I a més a més, al llarg de la història ha estat la cultura, la ciència-ficció, la literatura, la que ens ha fet imaginar escenaris apocalíptics d'aquells que pensem que mai es podran donar a la realitat. Com el cas del la novel·la de l'escriptor i periodista mallorquí Jaume Oliver Ripoll. Ha estat un any en què molts, si poguessin, farien un parèntesi, com si mai hagués existit, perquè de fet el món s'ha parat per primer cop a la història des que hi ha memòria. Aquell ritme frenètic que no podia parar sota cap concepte, de sobte, d'un dia per l'altre va quedar aturat. No ralentit. Aturat. I pràcticament només la literatura, el cinema i les arts ho havien sabut imaginar. ?
