Sopar amb espelmes

Matar va ser fàcil, un tall net a la jugular i es va dessagnar lentament. Si es fa bé no embruta. Vas triar el tall més suculent i la resta la vas llençar al contenidor de l’orgànica minuts abans de l’hora de recollida. Vas tallar la peça a filets que vas deixar reposar tota la nit en escabetx de vinagre i mel, per fer-ne fricandó.

Avui dediques el dia a la preparació minuciosa del plat. Un bon oli d’oliva per fregir la carn i els ceps i per al sofregit de ceba, amb el foc fluixet durant molta estona i afegint-hi sucre per potenciar-ne el caramel. Ho cous tot amb suc de poma i abans de tancar el foc hi afegeixes un rajolí de vi dolç i la picada d’ametlles marcona i dàtils. Ho deixes reposar, perquè els sabors es fonguin, fins a l’hora de sopar. Controles que tot estigui perfecte: la taula parada amb estovalles de fil i la vaixella nova; t’has posat les arracades del compromís i el vestit d’escot francès, que t’afavoreix. El vols impressionar quan arribi a casa dòcil i humiliat, després que l’hagi plantat.

Li serviràs el plat i, davant d’ell, amb el teu millor somriure, contemplaràs la seva expressió de plaer quan assaboreixi la dolçor, la delicadesa, de la mamella de la seva amant.