x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Cultura
  • PER JAUME ALBERT OLLÉ MANUEL

Comptar fins a deu

Actualizada 23/05/2019 a las 10:00
Comptar fins a deu

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Comptar fins a deu

@TOMASREBLED
Comptar fins a deu

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Comptar fins a deu

@TOMASREBLED

Tot i la poca llum de la sala puc veure els seus ulls petits i foscos, encastats en aquella cara de pocs amics i carregada de males intencions.

Segurament no les té totes amb ell, i així ho sembla entendre la noia rossa del pírcing, que ens contempla a tots dos al mig de la sala, mentre mastega un xiclet movent compassadament aquells llavis vermells i molsuts.

A ell el conec; a ella, no. Tampoc em fa falta. Només necessito jugar bé les meves cartes si vull sortir viu d’aquí.

Potser no em recorda, potser sí…qui ho sap, en tot cas no puc córrer riscos innecessaris.

L’observo i espero el seu proper moviment. No puc deixar de recordar quan érem petits i jugàvem al pati de l’escola. Molts records s’amunteguen al meu cervell i no tots són agradables. El viatge al passat em suposa una glopada d’amargor que no puc deixar passar per alt.

Per això m’acosto a la taula i ell fa el mateix, observant atentament els meus moviments.

La noia s’aparta del nostre camp visual, no vol sortir malferida del que segurament ha d’esdevenir. Ja fa bé d’amagar-se dins de la foscor de l’estança, allí, al mig, pot ser una víctima colateral de l’enfrontament de dos vells coneguts, tot i que un d’ells no ho sàpiga.

– Saps qui sóc? – li etzibo amb rapidesa i un cert punt de superioritat.

– No m’importa –em respon sense pensar-ho – siguis qui siguis, ets home mort…

No puc evitar dibuixar un somriure burleta, un que fa que el meu oponent s’inquieti. Ho noto en els seus ulls, en el tremolor del seus llavis…, segurament no s’esperava les meves paraules.

Sé que en aquest moment s’està refent… que fins i tot està començant a comptar: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set… voldrà arribar fins a deu. A l’escola li dèiem el comptable. La seva mania, el seu tret més característic, comptar fins a deu…

No espero que acabi, i just quan li falten un parell de segons li engego un tret a la closca que li obre un bon forat al cervell de mico que tenia fins fa un segon.

Cau a terra i ja és mort, no ha tingut temps de reaccionar, li ha fallat la seva sistemàtica, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou i deu…

La noia llença un xiscle, que ofega com pot per no fer-me enfadar i que l’enviï a ella també a l’infern.

– Sóc jo, Marcos. Te’n recordes ara de mi? – li deixo anar tot i que ja es ben mort i únicament els seus ulls molt oberts voldrien entendre el que ha passat– sóc en Joan, el teu company de pati, aquell a qui dèieu “el trampes”… tant he canviat?... aquesta vegada, company, la pagues tu.


SEGRE publica els relats seleccionats en el segon concurs de relats breus del certamen literari El Segre de Negre , així com el finalista i el guanyador, fins al dia 29 de maig. Les fotografies que il·lustren els escrits procedeixen del concurs convocat per SEGRE a través del seu Instagram @segrediari, amb el hashtag #Instanegre, en què es demanava fotografies de temàtica negra, criminal, detectivesca o de misteri.
tots els relats a www.segre.com/segredenegre
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre