x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • NÚRIA FONOLL VERGÉS

El oficio de matar

Actualizada 01/06/2021 a las 19:05
'L'ofici de matar' és el relat de Núria Fonoll i Vergés.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© 'El oficio de matar' es el relato de Núria Fonoll i Vergés.

Formo part d’un gremi injustament tractat. Passa que quan has consumat una obra d’art, no tens dret a experimentar la sensació de rebre elogis i felicitacions.
Sempre has de viure a recer de l’ombra de l’anonimat. I això fa mal.
Si, esclar que la feina feta veu la llum! De seguida que es descobreix el mort, tots els carronyaires dels mitjans de comunicació s’hi aboquen amb una fal·lera que fot angúnia. Com n’arriben a ser de perversos, aquesta gentussa! I a mi, el fet d’haver de mirar-m’ho de lluny, em desferma una impotència que fa esgarrifar. Llavors, la meva capacitat creativa, pren volada i em refugio en la feina per oblidar les miserables condicions humanes.
Treballo a gust, m’agrada la varietat i m’apassiona la meva originalitat. Sempre mato diferent. Sempre escenaris que captivin als carronyaires i al públic assedegat de sang. Me’n foto ben amplament, dels assassins en sèrie americans. Son avorridament previsibles.
Avui fa bon dia. Surto de casa. El bon temps em motiva molt. Cel net de núvols i ple de sol. Arribo al cementiri del poble i engego conversa amb els seus estadants, que sempre em donen la raó. Les flors de primavera escampen olors dolces i m’embriaguen els sentits. Una munió d’abelles les festeja amb un ball que enamora de veure. La resta, volen nervioses i entren i surten de dins d’una totxana esberlada. El sol les activa, les fa poderoses.
En això ens assemblem. Somric i m’enretiro uns metres, per precaució. Des de la meva posició, l’eixam queda dissimulat darrera un xiprer majestuós.
De sobte, l’agutzil del poble irromp bruscament i es carrega la màgia del moment.
M’emprenyo molt. La ràbia se’m posa als ulls i els humiteja. Ell se n’adona i em pregunta per quin difunt ploro, mentre aguaita una fila de nínxols. Li contesto que és la punyetera al·lèrgia al pol·len.
No n’ha de fotre res, de les meves emocions.
L’home, fatalment ingenu, em confessa que té al·lèrgia a les picades d’abelles.
L’adrenalina se’m dispara. Amb astúcia, li pregunto, assenyalant el xiprer, qui hi ha enterrat vora les flors que fan olor de mel.
Ha caigut al parany i s’hi apropa, distret. Passen uns segons que es fan eterns i que pesen com si fossin de plom...
...fins que el sento xisclar, pres pel pànic i les fiblades.
De seguida, els meus llavis pintats de roig, dibuixen un somriure maliciós -soc dona encara que el subconscient us hagi fet creure el contrari- i, entusiasmada, crido ben alt i ben fort:
-Al coll! Al coll, boniques! Beseu-li fort al coll!

SEGRE publica los relatos seleccionados en el quinto concurso de relatos breves del certamen literario El Segre de Negro, así como el finalista y el ganador, hasta el día 3 de junio. Las fotografías que ilustran los escritos proceden del concurso convocado por SEGRE a través de su Instagram @segrediari, con el hashtag #Instanegre, en qué se pedía fotografías de temática negra, criminal, detectivesca o de misterio. Tots los relatos a www.segre.com/segredenegre
Etiquetas
Comenta el contenido

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Descubrir
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre