x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

GOVERN DE LA PAERIA
  • MIQUEL PUEYO PARÍS

Paer en cap de l’Ajuntament de Lleida

La crisi del municipalisme exigeix un canvi de sensibilitat per part de Madrid

Actualizada 13/09/2020 a las 09:35
Roda de premsa de Miquel Pueyo a la Paeria

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Rueda de prensa de Miquel Pueyo a la Paeria

AMADO FORROLLA

L’impacte de la crisi sanitària ha estat demolidor. Dijous passat, l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) va anunciar una caiguda del PIB, durant el segon semestre de l’any, del 21,3%, a causa de la disminució de la demanda interna, on només se salven les administracions públiques, amb un increment de la despesa del 5,3%.

En l’àmbit dels ajuntaments (són xifres del de Lleida), la crisi provocarà enguany una reducció d’uns 7 milions d’euros d’ingressos i un increment notable de les despeses socials, sanitàries, etcètera. Els efectes es notaran també els anys 2021 i 2022, en què continuaran incrementant-se les despeses, sense que els ingressos recuperin la normalitat. Crec que no m’hauré d’esforçar gaire per convèncer els ciutadans i ciutadanes de Lleida que els seus drets no poden ser considerats menys importants que els drets d’un ciutadà de Badalona o de Reus; que no són d’una categoria inferior a la dels ciutadans de Bilbao o de Barcelona. És per aquest motiu que dijous vaig ser al Congrés dels Diputats, a Madrid, i que al llarg de l’estiu m’he reunit en diverses ocasions amb alcaldes de diferents capitals de l’Estat espanyol, amb governs d’una gran diversitat política: Saragossa, Cadis, Granada, Pontevedra, Reus, Santa Cruz de Tenerife, Madrid, Múrcia... i així fins a arribar a una trentena de ciutats.

Què m’uneix amb alcaldies del PP, BNG, PNB, Coalició Canària o Andalusia Endavant? La reivindicació del paper que juguem els ajuntaments en la gestió de la crisi sanitària i econòmica, i el rebuig a la proposta del decret del Ministeri d’Hisenda, que vulnerava l’autonomia local i deixava abandonats els ciutadans dels municipis que, com Lleida, no només no disposen de romanents econòmics per lliurar al govern estatal, sinó que arrosseguen un deute històric de 175 milions d’euros. La votació del decret llei, que va ser rebutjat amb 193 vots negatius i 156 vots favorables, va posar en evidència la soledat del Govern espanyol. El diputat de Compromís Joan Baldoví va ser força explícit en adreçar-se a la majoria, tot dient: “Aprenguin que tenen aliats, no una claca.”

Ells lleidatans i les lleidatanes no són directament responsables de la gestió de les arques públiques que el govern de la Paeria ha realitzat, durant els últims anys, i no poden ser “castigats” quedant fora del repartiment dels 5.000 milions que el Govern estatal ha de fer forçosament entre els ajuntaments, de la mateixa manera que va acordar repartir-ne 16.000 entre les comunitats autònomes. Vinguin d’on vinguin, les ajudes a les ciutats han de ser fixades i repartides amb criteris objectius com el nombre d’habitants o dels ERTO del teixit socioeconòmic, i no poden deixar fora les capitals que, com Lleida, no disposen de romanents.

Un cop descartada la proposta governamental, m’adhereixo a la crida que fan una majoria d’alcaldies, en el sentit expressat per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona:

“Quien tiene responsabilidades de gobierno nunca puede decir que no habrá una segunda oportunidad. Hay mayoría amplia para un fondo de emergencia sin condicionar a préstamos i para cambiar leyes que asfixian a los municipios. Hagámoslo, la ciudadanía más vulnerable lo necesita

.” Colau es referia indirectament a l’amenaça proferida per la ministra d’Hisenda durant el debat (“no piensen que habrá una segunda oportunidad”) i és això el que esperem ara: un nou decret llei que reparteixi 5.000 milions entre els ajuntaments de les ciutats, en funció de la població i les seues necessitats, i no dels romanents que estiguin disposats a cedir a l’Estat espanyol. Aquesta és la demanda que hem fet, que fem i que farem. El Govern espanyol, com el català i el de la Paeria, té l’obligació de vetllar per l’economia i per la salut de les persones, de totes –vinguin d’on vinguin i visquin on visquin–, i és en aquesta tasca que trobaran l’alcaldia i el govern de la ciutat, empenyent en pro del bé comú dels lleidatans i les lleidatanes. L’autoanomenat govern més progressista de la història, presidit per Pedro Sánchez, no pot continuar amb els mateixos tics que han caracteritzat els governs dels darrers anys: centralisme i austeritat a compte de la ciutadania. El moment que ens ha tocat viure és complex per a tothom però ho és més per a les persones que per a les institucions. I atès que és a elles a qui ens devem, persistirem en la nostra tasca d’empènyer per aconseguir augmentar la seguretat –en tots els àmbits– dels lleidatans i lleidatanes, i per obtenir recursos per afrontar les despeses efectuades i les que faran falta per superar la greu crisi sanitària, econòmica i social que s’ha abatut sobre les ciutats del món sencer.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre