SEGRE

GOVERN DE LA PAERIA

Salvar la salut i l'economia

Paer en cap de l’Ajuntament de Lleida

Miquel Pueyo.

Miquel Pueyo.SEGRE

Creado:

Actualizado:

El risc de rebrot per Covid-19 a Catalunya continua pujant i la Paeria de Lleida assumirà amb lleialtat les responsabilitats que li pertoquin. La prioritat que tenim és la protecció de la vida i de la salut, però també ens preocupa profundament l’erosió del teixit econòmic de la nostra ciutat, i especialment del sector terciari.

Des de dimarts al vespre, quan es van saber les noves mesures, m’han arribat multitud de preguntes, de sol·licituds de suport i de reaccions irades per part dels sectors econòmics. És lògic que sigui així perquè és l’administració municipal la que trepitja els carrers de les nostres ciutats. Dimarts passat, les alcaldies de les grans ciutats de Catalunya vam reunir-nos amb el Govern de la Generalitat i coincideixo amb el disgust expressat per les meues col·legues de Mollerussa, l’Hospitalet de Llobregat o Barcelona, ja que abans de la reunió que vam mantenir ja s’havia comunicat (o filtrat) a alguns mitjans de comunicació allò essencial de les mesures sobre les quals teòricament havíem de debatre. Quan es demana a les alcaldies una corresponsabilitat plena –una corresponsabilitat que els ajuntaments hem assumit amb intensitat, des del principi–, sap greu trobar-se davant de fets consumats que són poc respectuosos amb les persones i les empreses que acaben assumint l’impacte de les restriccions.

La prioritat que donem a la vida no és incompatible amb l’atenció que es mereixen el comerç, la cultura i la restauració. Salut i economia no poden ser dos conceptes excloents. No podem ignorar la irritació dels petits o mitjans establiments que no acaben de comprendre que se’ls obligui a tancar –no a reduir el seu aforament, que seria una mesura més suau–, mentre a Madrid, per exemple, bars i restaurants continuaran funcionant a tot gas.

Lleida ha afrontat dos confinaments i un tancament perimetral, i la situació del teixit comercial i de la restauració és molt precària. No és possible citar la marca de tots els afectats, però sí que hem de tenir ben present que al voltant d’un 10% de la població de Lleida depèn directament del sector de la restauració. Més dades, a nivell català, segons PIMEC: el 80% de les pimes de la restauració tenen problemes de tresoreria i un 18,7% de les pimes i dels autònoms es plantegen el tancament. Són xifres molt preocupants.

Aquest nou tancament –tenint en compte les obligacions fiscals i ineludibles dels empresaris i que la gestió dels ERTO és francament millorable– pot provocar la desaparició definitiva d’un nombre difícil de quantificar d’establiments, però que, sigui el que sigui, serà massa alt. Al mateix temps, em preocupa molt l’existència de cadenes de transmissió dins de l’àmbit de l’oci “clandestí”, que ara es veurà reforçat, amb el tancament de bars i restaurants. I és per això que des de la Paeria fem una doble crida: d’una banda, apel·lem a la responsabilitat individual de cadascú i a la consciència col·lectiva per evitar situacions que posin en risc massa persones. De l’altra, reclamem a l’Estat espanyol i a la Generalitat que aterrin i concretin les polítiques que prometen als sectors més afectats, els quals demanen unes ajudes directes que coincideixen amb el que reclama, a nivell europeu, l’FMI. Estem travessant una crisi múltiple. S’ensorra una vella societat i encara no sabem com serà la nova. La incertesa plana arreu, i en aquest context és comprensible la temptació de llançar culpes a dojo i buscar culpables, però hem de ser capaços de revertir aquest desànim i convertir-lo en creativitat, en solidaritat i en xarxa. Des de la Paeria treballem per ser de forma efectiva al vostre costat; fem pinya amb els nostres conciutadans i demanem menjar per portar a casa o reservem hora als centres d’estètica per ser-hi tan bon punt tornin a obrir. Vetllem per no deixar-nos a ningú pel camí, perquè només podem sortir-

nos-en entre tots i totes. De forma solidària.

tracking