El darrer baluard de la bondat

Són dies estranys, probablement les festes més atípiques que viurem en la nostra vida. La realitat ha imposat la distància dins de les famílies per protegir-nos els uns als altres, especialment les persones grans. A les llars on hi ha infants, aquests dies s’han pogut viure, en certa manera, com un regal. Moltes famílies, però, han evitat l’encontre amb altres familiars, especialment trobades entre padrins i infants, la relació d’estima més pura, més incondicional que hi ha dins de les famílies, la més necessària per al benestar emocional d’uns i altres.

L’any que hem deixat enrere ha estat especialment dur per als més grans i també per als infants. El mes de març, en un moment d’emergència i de màxima incertesa, encara amb molt desconeixement científic, la primera mesura que es va prendre va ser tancar les escoles. En aquell moment es creia que els infants eren grans transmissors i se’ls va sotmetre al confinament més dur de tots. L’estat d’alarma per a ells implicava que durant setmanes no podien anar a jugar als parcs ni sortir de casa; van patir el distanciament social amb els seus companys i companyes i amb altres membres de la família. Durant setmanes eren invisibles, no se’ls va tenir en compte en les decisions que els afectaven. Us vau fixar en tot el que transmetien els seus dibuixos d’allò que enyoraven, d’allò que volien?

Les desigualtats existents es van agreujar. En un estudi basat en la realitat de 70 països, Unicef i Save The Children estimaven que el nombre d’infants en situació de pobresa multidimensional s’ha incrementat en un 15% des de l’inici de la pandèmia. Amb el confinament van estar més exposats a la violència masclista i als conflictes intrafamiliars. L’escletxa digital encara es va fer més fonda. I encara és aviat per conèixer quines seran les conseqüències psicològiques i emocionals dels nostres infants derivades de la Covid-19.

Aquell període en què molts dels seus drets van ser vulnerats va fer saltar les alarmes i va fer veure a les administracions que els infants, el bé més preuat de tota societat, havien d’estar al centre de la presa de decisions sempre, també en temps de pandèmia. Van passar sis mesos fins que no van poder tornar a l’escola amb moltes mesures, a la “normalitat” del seu dia a dia. I les escoles s’han demostrat com un dels espais més segurs en aquesta pandèmia.

A Per què la infància?, Francesco Tonucci parla de dues maneres d’entendre la infància: la primera, com un període d’espera, de preparació per a les coses importants de la vida, que arriben més tard; i la segona, com el període explosiu de les coneixences i de les habilitats amb les quals tot nen i tota nena està dotada des que es concep. I aquestes dues concepcions de la infància des del món adult determinen la mirada, l’educació que se’ls ofereix, el paper que se’ls reconeix en la vida comunitària. És a partir d’aquesta segona concepció que entenem el protagonisme que han de tenir en la pressa de les decisions que els afecten i en la vida a la ciutat. Per aquesta raó, estem capgirant el model de participació dels infants i adolescents, d’un model basat en un òrgan, el Plenari dels Infants i dels Adolescents, amb poca incidència política, per un altre en què, aquesta incidència es fa més evident.

S’amplien els centres educatius participants amb la creació de consells de districte, que vinculen el Plenari als districtes del Pla Educatiu Entorn, i on també participen nois i noies de centres socioeducatius, esplais, agrupaments escoltes, clubs esportius, entitats culturals, etc.

Ara fa unes setmanes vam tenir l’oportunitat d’entrar virtualment a les aules i de poder escoltar les preguntes, les inquietuds i les peticions que els infants volien fer a l’alcalde i a la defensora dels drets dels infants. Una de les experiències més boniques que hem viscut en aquests darrers temps i que consolidarem amb un Plenari elevat a categoria d’òrgan sectorial en què hi hagi representació política, en horari lectiu, perquè la participació a la ciutat formi part de la vida als centres.

Ells han estat protagonistes actius en l’elaboració del 3r pla local de la infància i ho seran en el desplegament de les seves accions, en els eixos del qual conflueixen els drets dels infants i els objectius de desenvolupament sostenible.

En l’esfera pública i en la privada, els infants han de ser el centre de tot. Ho veiem aquests dies al carrer. Aquestes festes les hem d’acabar de gaudir –per poques ganes que en tinguem– pels infants. S’ho mereixen per tot el que han viscut d’excepcional aquest any, per com s’han sacsejat les seves vides, per tots els dibuixos que ens han fet. L’espurna de llum als seus ulls, aquests dies, és una de les poques coses que encara pot salvar-nos en aquests temps d’incertesa. La infantesa s’ha convertit en el darrer baluard de la bondat. És possible que l’obsessió moderna per l’educació tingui a veure amb la possibilitat de la bondat, en una societat en què cada vegada resulta més difícil de trobar-la.