Vivint en 3D

A la fira d’ensenyament digital Learntec de Karlsruhe em van avançar que el futur de la formació seria el món al voltant del 3D. El que no m’esperava era veure com a Espanya hem passat a viure dins d’aquest 3D amb tanta facilitat en aquest darrer any! La realitat en 3D, aconsegueix a través d’ulleres especials, que la persona visqui de manera simulada una experiència pràcticament real. La sensació és tan autèntica que el cos i la ment reaccionen com si això ho vivíssim realment. Així és més o menys com estem vivint els ciutadans espanyols la realitat del nostre país. Tant és que siguin independentistes, constitucionalistes o els que diuen que no són ni una cosa ni l’altra. Tots portem posades les ulleres del 3D que més ens agraden i intentem viure aquesta realitat de la manera més plaent possible. Els independentistes vivim dins la realitat virtual que tots els partits en el fons van units i no tenen interessos partidistes, que la República la tenim a tocar sense massa problemes i que votant democràticament tot s’arregla. Els constitucionalistes de dretes viuen dins la creença que amb l’aplicació del 155, la justícia de la seva part, la manipulació de tots els mitjans de comunicació, les amenaces i empresonaments, el problema català està resolt de manera definitiva. Els constitucionalistes d’esquerres creuen el mateix, però amb l’afegitó de pensar que sense fer res i callant la situació els afavorirà. I els que diuen que no són ni una cosa ni l’altre viuen en la realitat virtual de creure que sense prendre part i callant davant de tot el que passa, les llibertats perdudes tornaran i tot s’arreglarà sense fer res. La realitat però, fora de les ulleres és implacable. Els resultats electorals són els que són, el divorci a cops de porra de l’1 d’octubre entre molts catalans/es i Espanya, ratificat pel discurs del Rei després, és ja un fet que afectarà generacions. Sembla doncs que ningú està disposat a treure’s les ulleres, asseure’s i dialogar per a gestionar aquestes realitats. La qualitat democràtica a Espanya es va perdent dramàticament, però és evident que és més còmode continuar amb les ulleres posades... Fins que les piles s’acabin i ens toqui veure la pura i dura realitat per força.