Qui adoctrina?

Ja fa uns anys que els poders fàctics defensors de la unitat d’Espanya van decidir que havien d’aniquilar tres pilars bàsics a Catalunya per poder posar punt i final a les vel·leïtats independentistes. Aquests tres punts són: els cos dels Mossos d’Esquadra, TV3 i el sistema educatiu català. Els Mossos ja van patir una campanya de desprestigi abans del 155 i així és com han aprofitat per anar-lo degradant. TV3 fa anys que està en el punt de mira però les campanyes que s’han fet per desacreditar-la i titllar-la de manipuladora no han aconseguit res més que mantenir-la com la cadena més vista a Catalunya. I per acabar, i especialment agressiu en els darrers temps, tenim l’atac a l’escola catalana. Hi ha un discurs constant dels principals partits espanyols i quasi la totalitat dels mitjans de comunicació per dir que a les escoles catalanes hi ha un adoctrinament insuportable que s’ha de parar com sigui. Hauria de fer pensar, però a més d’un, que només es parli d’adoctrinament a Catalunya i que es deixi de banda si, a la resta d’Espanya, alumnes catalans, independentistes o no, i infants que parlen o volen parlar català, valencià o mallorquí a les escoles són respectats. Més estrany encara és pensar que això només passi a Catalunya quan les dades dels resultats electorals parlen per si soles i són irrefutables: el parlament català ha estat el més plural durant tota la democràcia postfranquista. Quan a moltes autonomies només hi havia representats dos o tres partits, a Catalunya ja en teníem el doble. Ara mateix en tenim set i alguns dels quals producte de pactes entre partits. On està doncs aquest adoctrinament continuat? Per què no miren si hi ha adoctrinament allà on només hi ha dos colors i es mantenen al poder els mateixos des de fa 40 anys, malgrat les corrupcions comprovades? El Parlament català és un reflex del que es fa a les aules del país, i si això ha portat a un Parlament plural on caben tot tipus d’opinions, magnífic! Haurem aconseguit gran part del que es pretén a l’ensenyament: aconseguir ciutadans lliures que defensin lliurement les seves diverses opinions. On pràcticament tothom pensa el mateix i sempre manen els mateixos, que s’ho facin mirar, potser l’adoctrinament comença allà.