Carta als Reis

Aquesta nit a moltes cases catalanes han passat els Reis d’Orient. De fet, des de fa temps, són els únics Reis que m’aprecio i que són benvinguts a casa. En vaig conèixer un que em semblava molt simpàtic i democràtic però el 23-F i les informacions posteriors han demostrat que la informació era un fake avançat als temps actuals. Després va posar el seu fill, que em pensava que per edat i valors més moderns podia caure’m bé, però fa un any va decidir aplaudir tots aquells que ens havien atonyinat per voler col·locar una papereta en una urna i ja vaig comprovar que amb els reis de proximitat no tinc cap bona relació. Des d’aleshores evidentment només tinc de referència els tres Reis d’Orient, símbol de generositat i diversitat. Les meves peticions d’enguany han estat molt poc materials, però ben difícils d’aconseguir en els darrers temps. Els he demanat que la gent sigui més empàtica amb els seus veïns i conciutadans, els he demanat que els projectes polítics i les unitats territorials no siguin sagrades ni tinguin carta blanca per fer tot el que volen per tal d’imposar-se, els he demanat també que portin grans dosis de comprensió que la diversitat és riquesa i no feblesa, que la violència i la intimidació no són cap moneda que comprin pau i tranquil·litat, ans el contrari! Abusant de la seva generositat també m’he atrevit a demanar-los que els nostres polítics de tots colors, d’aquí i d’allà, siguin valents i solucionin els problemes dialogant i pactant i no amenaçant ni enviant milers de policies per imposar els seus plantejaments polítics. Per acabar, he demanat el que seria més evident i fàcil d’aconseguir en qualsevol altre país però que aquí sembla el més complicat: que no hi hagi gent a la presó per defensar pacíficament i a través d’eleccions democràtiques les seves idees i projectes polítics. Això és el que he demanat i que considero d’extrema necessitat i urgència. Tant és així que també faig arribar la carta al rei de proximitat per si, en un atac de lucidesa, veu que algunes d’aquestes coses també estan a la seva mà poder portar-les a la gent d’aquest país. Encara no he obert les caixes... veurem si hi ha alguna cosa... En tot cas, espero que passin un gran dia i els seus reis, siguin quins siguin, hagin estat molt generosos amb tots vostès.