SEGRE
Vox marca el pas

Vox marca el pasSEGRE

Creado:

Actualizado:

Fa temps que analitzo la presència de Vox en la vida política espanyola. Per a mi no ha estat cap sorpresa el seu augment electoral en els darrers anys. Si a llocs com Alemanya, on tot i viure un procés de desnazificació, la ultradreta d’AfD té des de fa temps una presència estable i important, no és gens d’estranyar que a Espanya passi el mateix o pitjor.

Aquí es va passar de la dictadura franquista a la democràcia de l’UCD sense que ningú fos jutjat i sense que es produís cap mena de desfranquització dins dels organismes de poder de l’Estat. Estava clar, per tant, que tard o d’hora el franquisme tornaria a renàixer. Tan sols era qüestió d’esperar el moment idoni.

Molts han sigut els que han donat la culpa al moviment independentista català. La frase “l’independentisme ha donat ales al feixisme” és un eslògan que encara es fa servir. Però aquest feixisme no volaria tan alt, si fos veritat que durant la transició aquest ocell havia sigut esborrat totalment de la nostra nova democràcia, com ens han volgut fer creure.

Però gran part dels dirigents dels nous partits polítics, la judicatura, l’exèrcit i els consells de direcció de l’Ibex, entre altres, van continuar mantenint adeptes franquistes a les seves files sense cap mena de problema. L’ocell només havia d’esperar el moment de crisi oportú per aixecar de nou el vol. Ara Vox marca el tempo de la política espanyola.

PP i Cs van a remolc del seu discurs radical, però també els altres partits han d’entrar al seu joc per defensar-se. De mica en mica van aconseguint que el partit es jugui en el terreny que a ells els és més satisfactori. I no només al Congrés.

Ja són imprescindibles per governar en alguns llocs i la seva pressió es va generalitzant en diferents àmbits de la vida quotidiana. Aquesta setmana s’ha denunciat que Movistar+ censura gags d’humor per pressió de Vox. Al còmic Jair Domínguez també el van denunciar per uns comentaris.

I així, a poc a poc, van creant por i van ampliant la taca d’oli de la seva presència i poder. Una dada indicativa: a les darreres eleccions, a tots els barris de Lleida, Vox va treure més vots que la CUP.

tracking