SEGRE

Creado:

Actualizado:

Si Mozart, un bon matí, s’hagués llevat i s’hagués dit a si mateix “he de sortir de la meva zona de confort”, si s’hagués aixecat, tot resolt, i hagués anat a fer de sabater, o de manobre, o de netejador de quadres, si s’hagués fet la maleta i hagués anat a Mongòlia a descobrir noves extensions de la seva intricada personalitat, Mozart no hauria escrit el Rèquiem. El Rèquiem, un dels cims més alts que ha escalat mai en la seva en general mediocre evolució l’ésser humà, l’ànima humana, condensa en si tota l’experiència que una persona acumula al llarg d’una vida dedicada a l’orfebreria del pentagrama, a l’obstinat coneixement dels instruments, a l’insubornable capbussament en el propi esperit fins a destil·lar-ne unes quantes notes que tenen més en comú amb una transcendència que se’ns escapa, i que ens és revelada, que amb les limitacions de la carn i la percepció humanes. Si Mozart hagués llegit algun llibre d’autoajuda actual, o hagués escoltat alguns dels seus predicadors, o falsos psicòlegs, o orfes empleats que acaben vestint-se de coaches (odiosa paraula, de tan malaurada moda), potser s’hauria sentit impulsat a deixar la seva zona de confort, que per a ell era la música des que va néixer, i hauria buscat algun nou sentit a la seva existència fent vés a saber què, i ens hauríem perdut La flauta màgica. Michael Jordan, el millor jugador de la història del bàsquet, va voler ser jugador de golf i de beisbol, també fora de la seva zona de confort, i ja vam veure’n les conseqüències. És tan pueril, d’una banalitat que voreja l’analfabetisme, tan adolescent, que un adult s’aparti d’allò que ha estat aprenent al llarg de la seva història a base de cops, emocions, sentiments, paciència, alegries i decepcions, escapçaments varis... És tan erroni, que generalment aquesta filosofia de mercadillo el que acaba produint és fracassats intel·lectuals, amants despistats, treballadors extreballadors, ignorància, amargor i molta, molta fragilitat. El desastre és proporcional a la plenitud d’aquell que sap quedar-se aturat, en el cim d’allò que més i millor sap fer, per a plenitud també de la humanitat que l’envolta, una fondària que com Mozart ha assolit amb tants de treballs. Sisplau, us ho prego, deixeu-me regirar-me tranquil, com un porc en el fang, en la meva maleïda zona de confort. S’hi està molt confortable i sóc –pecat meu– partidari de la felicitat.

tracking