Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

LES CENDRES
  • TXEMA MARTÍNEZ

El Déu català

Actualizada 30/01/2018 a las 09:22

Veig Teresa de Jesús, en la versió del 61 de Juan de Orduña, una meravella que si es mira amb ulls d’època es gaudeix mentre la pel·lícula malda per inserir-se en la tradició del teatre culte, amb actors que pretenen estar en un estat d’il·luminació, sobretot Aurora Bautista, que es passa mig film obviant les mirades dels seus interlocutors i aguaitant un punt en l’infinit, com si parlés a Déu, o a la Història, directament. Santa Teresa, a banda de ser una revolucionària en tota regla avant la lettre, va ser una immensa poeta, com aquells dos amb qui conformen una santíssima trinitat de la poesia mística castellana: sant Joan de la Creu i Fray Luis de León. Tots tres eleven el paisatge més immediat a una transcendència sempre concreta, carnal, sensitiva, i atorguen a la idea de Déu un cristianisme que pot encarar-se des de la via intel·lectual però també intuïtiva, que nia i creix i s’enfila per l’ànima de qualsevol que sàpiga llegir i sentir, de qualsevol ésser humà. En santa Teresa, per un instant, el catolicisme sencer sembla cobrar un sentit del qual, passats els segles, s’ha anat desprenent fins a deixar força desemparats aquells que volen creure, que volen veure-hi.

Curiosament, en català no existeix cap poesia mística. Tenim tota mena de tradicions lligades al catolicisme, però sempre estan plegades a l’ortodòxia. La que més s’hi atansaria, si de cas, és la poesia metafísica d’alguns agosarats com Espriu o mossèn Cinto o Maragall, tot i que cadascun amb les pròpies dèries i causes particulars. Potser els catalans tenim més la tendència a observar tradicions concretes, a obeir dictats, a repetir-los, per ser uns bons fidels que no poden ser represos per la seva actitud rebel. La tragèdia a la catalana resulta tothora victimista, flagel·ladora, i més enllà de l’autocomplaença en el dolor no busca una redempció autèntica i purificadora, alliberadora, com sí que fan altres cultures, com la castellana o l’alemanya. Unamuno, a El Cristo de Velázquez (potser el millor llibre en llengua castellana del segle XX), no defuig el cos a cos, canta la perplexitat del Crist moribund i redemptor, el pecat des de la consciència lliure, i des del centre del conflicte s’eleva i obre nous cels a l’idioma i a la persona. Potser els catalans no hem gosat alçar-nos i parlar directament a Déu, encara.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre