SEGRE

Creado:

Actualizado:

A Errata, un dels grans llibres de les darreres dècades, George Steiner recull una tria de textos que per circumstàncies diverses van deixar de publicar-se, alguns bàsicament per pudor o pel dubte moral, i biogràfic, que suposava donar-los a la llum pública. En això, Errata significa un gran exercici de sinceritat i de despullament, i per tant de revelació, d’un dels pensadors més savis de la nostra era, sobretot quant a literatura, música i història. Pensava en aquest assaig l’altre dia quan, per una xerrada a la Biblioteca Pública de Lleida amb Anna Sàez, vaig haver de triar deu dels llibres que havien marcat la meva vida. Tasca feixuga i, al capdavall, inútil, en el sentit que resulta impossible, esclar, elegir en tan poc marge la literatura fonamental que t’ha condicionat i portat pels anys. Una de les reflexions que recordo que van impactar-me del volum de Steiner, a banda d’adonar-te que dos de les persones que han bastit a foc el pensament històric (Jesús i Sòcrates) no van escriure mai una sola línia, va ser quan admet que un escriptor veritable viu, en certa manera, d’esquena a la realitat, pel simple fet que ha d’estar-se assegut hores i hores cada dia mirant de reflectir, traslladar, cantar o plorar el medi que ell mateix està en aquell instant permanent i creatiu defugint. És una pura paradoxa. Les memòries sí que combaten aquest cruel contrasentit, que fa pensar en com des de la mentida un creador s’atansa tant com pot a la veritat, i en el cas dels poetes, que en teoria escriuen més desordenadament, recreen una generalitat emocional a partir d’una individualitat concreta, diferent de la dels personatges de les novel·les, que aspiren a emmirallar una societat. Són idees que sens dubte poden conduir a col·locar en una trontollant posició la versemblança, i així la potència, d’un escriptor, i amb ell l’escriptura, que sempre aspira a la veritat que esmentava més amunt. Potser per això Steiner hi havia textos que havia preferit enterrar, malgrat que, per sort per als seus lectors, ha acabat publicant una mica a contracor, segons ell mateix assegura. Veure com algú d’aquesta dimensió transita dubtes, errors, errates, lectures i oficis, commou, i alhora anima a il·luminar nous camins, biogràfics i artístics, a aquells que volem seguir escrivint, llegint i, sobretot, gaudint de tants contrallums amb què la vida ens perfila.

tracking