x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

LES CENDRES
  • TXEMA MARTÍNEZ

Els de la rialla

Actualizada 28/08/2018 a las 10:08

Amb els anys, i a força d’hòsties, un aprèn a valorar la part més elemental de la vida, aquella que té a veure amb els sentits, les intuïcions i la transparència. Tant en la quotidianitat com en el reflex d’aquesta rutina, enclavat enmig de paisatges com l’art que et reflecteix o el mirall de la reiterada soledat, gairebé sempre aguaita el dolor, en qualsevol de les seves habituals manifestacions, com l’angoixa, la nostàlgia (que no sempre és dolenta; sovint pot ajudar-nos a entendre el present

), la desesperació... Aquella falta d’aire que ens atura el batec del cor, o ens l’accelera, com si per un instant ens volguéssim arrapar a una existència que sembla foragitar-nos. El dolor espera, en efecte, en el tombant del nostre proper moviment, i això ja ho sabem d’antuvi, de manera que no cal donar-hi gaires tombs.

Si de cas, mirar d’extreure’n alguna lliçó vital, sempre encarada a la superació i a la celebració, el més gloriosa possible, del present. Costa trobar-los, els partidaris incondicionals d’aquesta darrera expressió, però hi són. Representen una minoria, però la seva obstinació a caminar pel costat assolellat del carrer, a expandir-se i expandir, a xerrar, a subratllar tant com calgui l’amistat i l’amor, la primera i la darrera llum del dia, són un regal per a aquells que tenen la sort de tenir-los a prop i gaudir-los, esperant que algunes d’aquestes espurnes de foc que desprenen se’ns entaforin a la pell i ens facin sentir vius, o sigui, que el fet de ser tingui algun sentit veritable i reconeixible.

Aquests defensors de l’alegria, addictes a la rialla, són ben escadussers i, com que l’univers en general treballa a favor dels altres –dels que es posicionen promptes a tacar amb un gest, un pensament o una mala paraula els colors de les hores–, de tant en tant l’atzar els envia malalties i mort i aleshores el guany que han sembrat resta tan sols en la memòria d’aquells que els vam conèixer, orfes del seu present però marmessors de la seva fe, a pesar de les circumstàncies fosques i desesperançades, delfins eterns, fins al final del nostre temps, també, de la lliçó moral que en el fons, entre riallades, van transmetre’ns.

Així era, per exemple, l’Erni, amic de tanta i tan heterogènia gent, que en la seva alta peculiaritat, vorejant el geni, va escampar l’alegria que li era pròpia. Procurarem alimentar, voraços, el seu llegat de llum.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre