Català
Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • pEP MòDOL

21-N, millor que 20-N

21/11/2016 a las 05:53

Ahir, de matinada, va fer 41 anys que Arias Navarro, amb llàgrimes als ulls i veu tremolosa anunciava la mort del dictador, diuen les males llengües (que sovint són les bones) que en realitat ja era mort i que no ho van anunciar fins aquest dia 20 per fer coincidir la data amb l’afusellament de José Antonio, fill d’aquell altre dictador però menys, Miguel, que compartia amb Franco l’afecció de construir pantans, una de les poques coses positives (i no sempre) dels seus mandats. De ben segur no es van adonar que també coincidia amb el dia de la defunció de Tolstoi o la de Durruti. Vivia jo aleshores en un pis d’estudiants en una barriada obrera de Madrid en la qual s’havien exhaurit feia dies les ampolles de cava barat als supermercats. En Pepe, un dels companys de casa que escoltava expectant el Parte a cada hora, ens va treure del llit per poder destapar l’ampolla de Rondel i esmorzar ous ferrats. Volíem creure i pensàvem que eren milions els espanyols que celebraven la desaparició del Caudillo perquè significava l’inici d’una nova etapa, que allò de atado y bien atado no era més que una sortida de to d’aquell vell atrotinat, que la democràcia era a tocar i que el somni d’una Espanya republicana, lliure, solidaria i federal també. Que celebraríem els dies 21-N i oblidaríem els 20-N. De tan optimistes que estàvem no vàrem saber veure les cues immenses a les portes del Palau Reial de desenes de milers de persones expressant el seu condol enfront la nostra alegria. Al poc temps molts d’aquells amics van passar de l’eufòria al desencant en comprovar que gràcies als tripijocs del Secretario General del Movimiento (Suárez) teníem un rei elegit per Franco (no pel poble), un rei que continua llegint els discursos escrits pels hereus del Generalísimo, i una democràcia que no condueix als valors republicans i menysté Catalunya mentre la nega com a nació. Deia dissabte en Wyoming (al qual vaig conèixer en aquells temps) en una entrevista a La Vanguardia: “El problema és qui no té per menjar i vota el seu botxí (...) hi ha gent que depèn de la cosa pública i es llança a l’abisme de cap”. Els USA acaben de donar exemple de tal fenomen i les espanyes profundes en són paradigma permanent.

Etiquetas

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre