x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • PEP MÒDOL

La Mona d'abans

Actualizada 02/04/2018 a las 09:36

Fa molt, quan Espanya era una dictadura franquista i nacionalcatòlica, hi havia costums de Setmana Santa realment peculiars, difícils d’entendre per a una Europa democràtica que mirava perplexa cap a una Espanya anacrònica, on anaven, això sí, de vacances pel fet de ser una destinació barata, ja que el nivell de vida i de salaris era molt més baix que el d’aquella CEE en què alguns ens emmirallàvem somiant un futur de llibertat.

Les campanes eren substituïdes per matraques, no hi havia música als bars i a la televisió o al cinemes solament es podien veure pel·lícules relacionades amb les Sagrades Escriptures o escoltar concerts de música clàssica (de caire religiós). Les processons ocupaven un espai principal en la programació de la millor cadena de TV (era l’única), en la vida quotidiana i en els esdeveniments ciutadans, tant era així que les autoritats competents ocupaven llocs principals en les desfilades sense tenir en compte quin era el credo que tinguessin els seus representats i no s’estaven de cantar en públic himnes patriòtics i/o guerrers, en especial aquell de la legió que parla de ser el nuvi de la mort. La religió oficial era la religió oficial. Per fer palesa tal cosa no hi havia millor demostració que lluir totes les banderes a mig pal en senyal de dol per la mort de Jesucrist, tant se val si entre la població hi havia jueus, protestants, musulmans, agnòstics, animistes o ateus als que ves a saber si els hagués agradat veure un gest similar dedicat als seus líders. Hi havia encara una curiosa tradició que volia emular la de Ponç Pilat consistent a alliberar alguns presos. Tal era el recolliment imposat que joves i canalla esperàvem amb candeletes el dia de la Mona, festa que significava la fi de tot aquell silenci i l’arribada de la primavera i la gresca, mentre passejàvem carretera amunt i avall. No són poques les parelles d’aquells temps sorgides d’un idil·li de Pasqua.

Ara les coses han canviat una barbaritat, ja no són el que eren, no em refereixo pas al tema de les banderes, les desfilades o els cants patriòtics, que continuen, sinó al fet d’alliberar presos i menys si són polítics. Sortosament la Mona tampoc ha canviat i encara no l’han prohibit. Així que gaudeixin de la primavera, dels amics i de la persona estimada.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre