Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • PEP MÒDOL

Maig 68 - Catalunya 2018

Actualizada 07/05/2018 a las 12:00

Aquest mes de maig ha fet 50 anys que els joves de mig món van sortir al carrer per cridar “prohibit prohibir” i moltes coses més. Manifestacions que van revolucionar molts costums i maneres de fer però ni de bon tros van servir per satisfer les expectatives dels protagonistes a París, Praga, Roma, Mèxic, Barcelona, Madrid... que volien canviar a més justa una situació que no els agradava. No se’n van sortir del tot. Poc després de la gran marea d’il·lusions, la dreta va guanyar les eleccions a França, a Praga van entrar els tancs, a Mèxic van tornar al PRI, a Madrid Franco continuà ocupant el Palacio del Pardo, a Barcelona els setze jutges tenien dificultats per poder cantar, a Catalunya el Barça i algunes colles sardanistes van ser l’únic referent catalanista de llibertat tolerada i a Itàlia alguns mafiosos de la DCI continuaren manant. Seria, malgrat tot, una injustícia monumental no reconèixer que el món va començar a canviar, tot i que a ritme més lent que l’impetuós entusiasme de les idees sorgides de les universitats i els carrers. I seria absurd voler fer veure que l’esforç d’aquells joves idealistes amants d’Icàries i Utopies (que ara, jubilats, també protesten) no va servir de res. Ai las, però! La batalla no és finida. Deu dècades després hi ha governants desmemoriats que procuren exactament el contrari de les coses que reclamaven aquelles proclames. Volen proscriure qualsevol pensament que no s’adigui amb el seu, prohibir allò que no es pot parar com aquell que fa una presa per aturar un riu pensant que l’aigua mai vessarà, continuar colpejant la intel·ligència o empresonar persones i pensament. Passa que ara tenen la guerra perduda a curt termini perquè tal vegada aquelles llavors plantades fa 50 anys han germinat. Sembla que ara, a Catalunya, ja són més les ciutadanes i ciutadans als quals agrada la sentència de la facultat de Ciències Polítiques de la Sorbona (“Decretem l’estat de felicitat permanent”) o els que intueixen que “Sous les pavés, la plage” que aquells que ho volen reprimir. Com va dir Ovidi Montllor en aquella època, convençut que Catalunya i llibertat haurien de ser sinònims: “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.”

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre