Malgrat que l’estiu comença al mes de juny, la canícula de veres en termes polítics ha estat sempre a l’agost. Deu ser així, fins i tot el legislatiu català ha decidit fer una aturada, qui sap si per prendre embranzida, o per deixar reposar les idees i les coses que han anat succeint en els darrers mesos, o per no donar més mostres de diferència de criteris alhora d’implementar tàctiques per aconseguir l’objectiu comú que continuen tenint les formacions polítiques partidàries de la República (així ho diuen i ho crec), o per afinar passes, accions i discursos a seguir en els mesos de setembre i octubre, que s’albiren moguts. Vacances, tal vegada a mitges, però vacances que em temo que no podran fer els engarjolats. Tampoc l’ANC si vol endegar un procés de primàries que pot tenir dos possibles resultats contradictoris, l’aparició de llistes unitàries de cara a les municipals o la creació d’una nova llista amb les mateixes pretensions que les altres tres, que ja hi són fent bo l’acudit aquell que comentàvem fa temps. Què fan tres catalans discutint en una cantonada? Quatre partits.
N’hi ha que no en fan de vacances, com ara els tribunals que acaben de negar la llibertat provisional dels presos polítics i prohibeixen, en una nova mostra de la peculiaritat de com entén l’Estat espanyol la llibertat d’expressió, l’exhibició de banderes estelades en espais públics sota responsabilitat de les institucions, mentre permet sense cap problema que estendards i blasons feixistes proscrits a tot Europa siguin passejats amb la intenció de posar la por al cos als demòcrates en general, i als independentistes en particular, sense problemes policials. I com els havien de tenir aquests si hi ha inspectors de policia que atonyinen periodistes al crit de “viva Franco”, sigui juliol o agost? Tampoc deu fer vacances el nou líder del partit menys votat a Catalunya a qui no se li ha acudit altra cosa que inventar-se allò de la “sedición impropia”, és a dir, aquella que consisteix a dir el que no vol sentir, per poder penalitzar aquells que no pensin com ell.
Siguin o no vacances, a l’agost es continuarà demostrant que els uns són pacifistes i creuen en les urnes i altres no troben, sinó en la violència i la por, la manera d’imposar les seves idees. Avui tornaré a la plaça Paeria per cantar a la llibertat.
