Alguns nacionalistes espanyols tenen un obsessió sobre la relació entre els virus i el que manifesten, pensen i voten la majoria dels catalans. Com si fossin empeltats sense senderi. La tenen alguns jutges que fan els missatges en xats de webs que paguem entre tots però que diuen que són privades. Ho explica un ministre d’Exteriors que, malgrat dir-se d’esquerres, parla de “desinfectar” en mítings convocats per la dreta nacionalista espanyola, mentre la seva representant a Catalunya va de perdonavides. Ho acaba reafirmant el portaveu del PP al Parlament Europeu, que entén i parla català en la intimitat, deixant anar que “los independentistas catalanes están consiguiendo que España sea el país europeo más infectado de populismo y nacionalismo”, cosa que deu dir pensant en els encaputxats blanc-KKK talla-llaços. En algunes coses tenen raó. Aquest “intel·lectual” de la política, Esteban Gonzàlez, va dir divendres que els independentistes havien dut la seva batalla a Europa per aconseguir allò que no aconsegueixen a Espanya. Com has d’obrir aquí la boca si a la que piules massa t’acusen de terrorisme o rebel·lió? Esclar, com va fer Pau Casals en el seu temps a la seu de les Nacions Unides i no pas en cap indret controlat per l’aparell de l’Estat Espanyol pel fet que dir el que va dir allà, li hauria comportat presó aquí. Com passa ara. No crec que sigui víric però li dono la raó a aquest saberut home quan diu que “el retorno de los movimientos políticos extremistas, nacionalistas, populistas y autoritarios suponen la mayor amenaza para el continente europeo” perquè, en efecte, el PP i Cs són el paradigma. Més encara, total acord quan rebla allò de (no té preu la perla): “Las de 2019 serán unas elecciones europeas, no entre derechas e izquierdas, sino entre los que creemos en la democracia representativa y los que no; entre los que queremos la libertad y los que no; entre los que defendemos el Estado de derecho, la separación de poderes y la prensa libre, y los que no.” I tant de bo fos així perquè, no s’espantin els lectors, també estic d’acord amb Pablo Casado quan li diu a Junker: “Espanya és un desastre.” No es pot dir altra cosa d’un estat en què el líder ultranacionalista va escampant pel món que el seu és un país desastrós.
