x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • PEP MÒDOL

Dos anys eterns

02/09/2019 a las 05:20

Han passat més de dos anys des d’aquell setembre en què tot era possible i tot estava per fer, com anunciava Martí Pol en el seu Ara mateix. La majoria de la gent, molt bona gent, repetia incansable aquell poema: “Cridem qui som i que tothom ho escolti./ I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!,/ que tot està per fer i tot és possible.” Mentre cantaven, amb una complicitat pocs cops viscuda, si més no per mi, es preparaven, ens preparàvem, per llançar un repte pacífic, de concòrdia però immens i de difícil païdor per a un estat sord i mut del qual encara no sabem les conseqüències certes per molt que els que ostenten amb impudícia els poders fàctics ens continuïn amenaçant sense vergonya. Tal dia com avui de fa dos anys, ho recordo com si fos ara, desenes de milers de catalans i catalanes preparaven la celebració de l’Onze de Setembre amb la mirada posada en l’anunciat referèndum de l’1 d’octubre, aquell que havia estat promès per alguns partits polítics en unes eleccions en les quals devien pensar que hauria de ser més delicte no acomplir una promesa electoral que no pas impedir que aquesta es fes efectiva.

Tots just fa dos anys, quan això es cantava, el president de la Generalitat vivia a Catalunya, els consellers i conselleres no eren ni a la presó ni a l’exili i la presidenta del Parlament es deia Carme Forcadell. Ningú, que no em contradigui els àugurs que dades per a fer-los callar en tinc, podia pensar que a dia d’avui la situació seria tan trista com és per als que pateixen la repressió i també per a alguns que la practiquen o se’n poder sentir còmplices. No si val a defallir malgrat els responsables d’aquella nefasta sentència del 2010 siguin morts amb honors o cobrant nòmines que ja voldrien els ministres. Han passat nou anys d’aquell desgraciat fet però solament dos del primer esclat democràtic, que es comencen a fer llargs per la gent en general, dos que comencen a ser feixucs per a aquells que legítimament continuen mobilitzats i quasi eterns per als que són a la presó o a l’exili. Malgrat tot, preparant la propera Diada, recordo com acaba el poema de Martí Pol: “Convertirem el vell dolor en amor/ i el llegarem, solemnes, a la història.”

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Descubrir
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre