x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • PEP MÒDOL

Llàgrimes brillants

Actualizada 27/04/2020 a las 09:28

Són una colla els coneguts, referenciats o fins amics i familiars que han traspassat (i no pas el negoci) aquestes darreres setmanes per causa de la bestiola desfermada. A l’inici de tot plegat i d’aquesta cosa que no ens deixa pensar en res més, recordava el tango de Sciammarella, Tres cosas hay en la vida, donant-li la raó però advertint que si no tens salut, els calerons i l’amor te’ls pots ben fotre al clatell. Per aquest motiu, pel fet que érem molts els que pensàvem que aquest era un problema sanitari i no pas d’ordre públic, ens han sobtat les rodes de premsa del Govern d’Espanya, amb exhibició de medalles castrenses inclosa, tot i que ara sembla que volen disminuir el protagonisme militar; ja en deuen tenir prou esmentant els més de 6.000 detinguts o les 727.000 propostes de sanció fins ahir diumenge o amb les genialitats de Fernando Simón, que amb tota solemnitat proclamava: “Una persona que viu sola és molt probable que no infecti ningú.” I si es confina, menys! La mort de persones conegudes de forma personal o el fet que el finat sigui un personatge donen al virus la dimensió amb què s’ho mira una població convertida en multitud desorientada i sola. Per dir-ne uns quants de memòria: Enrique Castejón (el Príncep Gitano), Esteban Yáñez, Lucía Bosé, Paco “el Pocero”, Enrique Múgica, Maria Teresa Borbón-Parma (la princesa roja), Luis Sepúlveda, Wallace Roney, Andrew Jack, José María Calleja, Josep Maria Benet i Jornet, Luis Eduardo Aute, Landelino Lavilla... Poca broma, en puc afegir encara uns quants més que demostren ben a les clares que el virus no respecta ni aquells que tant se’n otien, com en Boris Johnson. Poca broma, a més dels famosos, moren veïns, amics i familiars sense poder ni fer allò tan nostrat com un funeral o un comiat en condicions, una situació que deixa una sensació de desemparament, de ser un microscòpic granet de sorra dins la multitud als que, tot sols, es miren el taüt de la mare, el marit o la germana recordant la frase que Guarnidó posa en boca de el Buscón: “Voy, una vez más, a destilar mis lágrimas para extraer de ellas la amargura y conservar solamente el brillo.” Aquest exercici, però, no sempre és possible. I tindrem temps de comprovar-ho en pocs mesos.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Descubrir
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre