x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • PEP MÒDOL

Maig Mustacchi

Actualizada 04/05/2020 a las 09:20

Ahir va fer 86 anys del naixement, a Alexandria, de Mustacchi, fill d’una família grega de Corfú, el metec, l’estranger que es deia Giusseppe però també Iosif, Youssef, o Joseph en francès, on va viure gran part de la seva vida i on va fer de Brassens el seu ídol fins al punt de passar-se a dir artísticament Georges Moustaki.

El mes de maig del 2003 vaig tenir el privilegi de fer-li una de les darreres entrevistes concedides a Catalunya, el dia abans del que va ser el seu memorable i darrer concert a l’Auditori en favor de Lleida Solidària, en què em recordà una infantesa gens fàcil però feliç, inspiradora d’aquella cançó Il y avait un jardin qu’on appellait la terre i les preguntes que va entonar durant tota la seva carrera artística com una obsessió, les quals es corresponen amb el final de la tonada: “on és aquell jardí on hauríem pogut néixer? On hauríem pogut viure nus, sense preocupacions? On és aquell jardí amb totes les portes obertes, que jo encara cerco però no trobo mai?”

Els dies de confinament m’han dut al cap de forma persistent dues cançons del chansonnier compromès amb la vida, amb els febles i amb la llibertat, així m’ho explicà sense ampul·lositat i... me’l vaig creure. Me’l crec encara sabent que el record no és casual, sinó causal, per poder acabar d’entendre allò de “mai no em sento sol amb la meva solitud”. “Pour avoir si souvent dormi/ avec ma solitude/ je m’en suis faite presque une amie/ une douce habitude.” Aquí està la cosa, en això que t’ajuda a servar la llibertat com si fos una perla: “Pour cuellir en rêvant/ une rose des vents/ sur un rayon de lune.”

Amb la seva veu d’“estranger, de jueu errant, de pastor grec” i tantes altres coses, però enganxat a la Mediterrània com a pàtria, va morir farà set anys d’aquí a tres setmanes, també en un mes de maig a Niça, mirant amb llàgrimes als ulls aquell mar al qual tant havia estimat i que avui és a besar de cadàvers que solament cercaven la llibertat, la solitud volguda i el jardí que totes les nenes i nens del món es mereixen. “Et nous ferons de chaque jour/ Toute une éternté d’amour/ Que nous vivrons à en mourir.”

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre