Encara hi ha partit

La gran veritat que emergeix de l’actual temps electoral català és que els polítics no han donat la talla i a Catalunya se li ha robat el dret al diàleg i al consens. Els uns són culpables d’una interpretació errònia que va considerar que els seus resultats electorals legitimaven adoptar una via unilateral que transités cap a la independència. Els altres, per permetre l’enfrontament, en lloc d’haver promogut, com era el seu deure, el diàleg, el debat i el consens. El Codi Penal, els jutges i la policia no són l’única resposta que ha de donar la democràcia davant conflictes polítics, llevat que Espanya renunciï a ser una democràcia.

El que anem a fer el 21-D no és resignar-nos a un empat d’impotències entre l’independentisme i l’immobilisme, ni decidir si Catalunya ha de ser una República sobirana. És aturar el suport a l’aplicació del 155 i recuperar el seny amb la voluntat d’aixecar la bandera del diàleg i el pacte per tal de tornar a cohesionar la societat catalana, defensar l’autogovern i garantir el progrés econòmic i la justícia social.

L’actitud de Puigdemont, Junqueras i Forcadell dinamitant l’Autonomia de Catalunya i la convivència ha estat tan nefasta com irresponsable. La meva àvia em deia que si estires molt el llençol per dalt, et queda curt i se’t refreden els peus, i si l’estires per la part de baix, tens fred al pit i als braços. Ara entenc que l’ànima veritable de la democràcia és l’acord i no el vot, és saber fins on pots estirar. Estic cansat que per ser demòcrata hagis de dir sí o no al 155, de la confrontació dels dos blocs nacionalistes que tapen i obliden els temes socials que més afecten les nostres vides; els que no arriben a fi de mes, els que són acomiadats o desnonats, els que no poden escalfar la casa, estan pendents de les llistes d’espera o estan preocupats perquè la plaça escolar pública que volen per al seu fill depèn d’un sorteig.

Independència? No, gràcies. Digau-me ingenu, però el meu desig és sortir del bucle infinit independència sí o independència no. Democràcia és votar, però no és només votar, és governar per a tots i totes. Per això crec que encara hi ha partit perquè els socialistes i el seu entorn posin la política al servei de tots els catalans.