Sanitat sense sostre

Diuen els orientals que “l’agraïment és la memòria del cor”. No posaré noms perquè no em voldria oblidar de ningú en expressar l’agraïment i la confiança en la ciència, en la medicina i en els excel·lents professionals que formen la sanitat pública en la meva experiència al Departament de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Vall d’Hebron.

El Valle és un centre de coneixement d’alt nivell científic, determinat per la capacitat dels seus responsables d’integrar l’assistència, la recerca i la docència. Expertesa, vocació i voluntarisme d’un equip de cardiòlegs, cirurgians cardíacs, intensivistes, residents, infermeres, auxiliars, administratius i investigadors d’origen multidisciplinari, que han malbaratat esforços per oferir una atenció clínica d’excel·lència i posar la nostra medicina pública a un nivell que res té a envejar a la mitjana europea. Sense oblidar mai l’essència de la medicina “el benefici del malalt”.

La sanitat no es troba entre els temes d’interès prioritari dels polítics catalans, preocupats possiblement pels altres problemes que en aquest moment els inquieten més. Per això els voldria demanar que a més de lluitar perquè aquest país sigui lliure, tinguin a bé dotar els nostres professionals sanitaris dels salaris, mitjans i inversions que el nostre país necessita. Perquè ells són excel·lents i la seva excel·lència ha d’anar acompanyada del reconeixement social i econòmic que es mereixen.

En general tots els lectors de l’article sabran entendre que aquest text s’ha escrit amb el cor. En salut faltaran recursos sempre perquè la sanitat no té sostre, però cal poder gaudir d’una gestió de la sanitat pública que prioritzi la qualitat a l’economia, les persones al rendiment, i els professionals als objectius econòmics.

Veig cada dia que la tècnica pot curar, però l’afecte i la confiança a més a més poden fer viure. A tots els equips mèdics que sou els que cureu, tracteu, escolteu i acolliu, la meva admiració, respecte, i agraïment. Gràcies a totes i a tots per les vostres mirades que parlen. Gràcies, Albert, per la possibilitat d’afegir una pròrroga a la meva vida i per donar-me una segona oportunitat.