SEGRE
Epistolari sense pistoles

Epistolari sense pistolesJOSEP MARIA CIVIT

Creado:

Actualizado:

L

’ajuntament d’Alcoletge

ha editat el llibret que recull una quinzena de textos –guanyadors i finalistes en les categories absoluta i juvenil– del quart concurs Epistolae, convocat en el marc de l’aposta de l’al·ludit consistori per la memòria de la Guerra Civil com a referent cultural i turístic, concretat en el Centre d’Interpretació del Front del Segre Ermengol Piró, obert l’any 2012 en un vell casal vora l’església, i les trinxeres recuperades al cim del turonet que domina la vila, que entre l’un i les altres conformen un conjunt mereixedor d’una visita.

Durant massa temps vedat a la producció literària, per por o per censura, el record o la recreació del conflicte armat des del 1936 fins al 1939 ha esdevingut gairebé tot un subgènere, amb el perill consegüent de saturació en llibreries i tauletes de nit. La virtut del certamen d’Alcoletge consisteix a adoptar un matís diferencial, que aporta originalitat i n’evita la sensació repetitiva. I malgrat l’aparença de constrenyiment del terreny creatiu, la correspondència vinculada amb aquella tragèdia col·lectiva es demostra un marc idoni per encabir una gran varietat de registres formals.

Ponderant el to, l’estil i l’enfocament de bona part de les cartes recollides en aquest volum, sorprèn el lector el seu alt nivell qualitatiu general i també el fet que la majoria no traspuen un sentiment bel·licós ni revengista, ni tampoc un maniqueisme primari –bons els d’un bàndol, dolents els contraris–, sinó equànime i tirant a pacifista. Es tracta d’un efecte causat possiblement per la circumstància que els participants són cada cop més joves i cada cop més femenins, dos segments que incorporen una sensibilitat més moderna i quotidiana, en la línia de la novel·la

Incerta glòria

de Joan Sales, per citar un clàssic sobre el tema.

Deixant de banda les gestes militars reflectides als manuals d’història, els autors de les breus narracions en format de correu postal fixen sobretot l’atenció en els detalls menors i aparentment irrellevants del dia a dia, emprats sovint com a punt de partida: una vella foto retrobada en un calaix polsós, un vestit que fa dècades que ningú no es posa o un plat amb menjar que remet als dies de sang i foc (el treball guanyador, signat per Anna Castany, es titula justament

Sopes escaldades

).

Epistolari sense pistoles

Epistolari sense pistolesJOSEP MARIA CIVIT

tracking