Un segle de lletres

Comença a no ser gaire freqüent a casa nostra, si és que en realitat ho ha sigut mai, que un negoci dedicat a la venda de lletra impresa, en format llibre o en format diari o revista, arribi als cent anys d’existència. Per això convé felicitar (i felicitar-nos, per la part que ens toca com a lectors) els propietaris i personal de la llibreria Dalmases de Mollerussa, que enguany assoleix la venerable condició de centenària.

Era 1919 quan el segarrenc Joan Dalmases s’establia amb la seva jove esposa Josepa Minguell a l’actual capital del Pla, procedent de la ciutat de Tàrrega, on havia après l’ofici de llibreter a cal Güell. Obririen el seu establiment comercial al carrer Jacint Verdaguer i des d’un bon principi s’ocuparien de la distribució de la premsa, comptant amb la col·laboració d’una Alba Minguell encara adolescent que treballaria a la casa fins a ser octogenària. Quan l’hereu Joan va morir en 1938 a la batalla de l’Ebre, passaria al davant el seu germà Antoni, conegut amb el temps com “lo Tonet de la llibreria”, responsable de repartir els diaris amb bicicleta per les poblacions dels voltants. En 1974, ajudat per la seva dona, Carme Castelló, emprendria una reforma del local per dins i per fora, segons l’estil de l’època. Ja a la darrera dècada del segle passat, agafaria les regnes la seva filla Núria, que en 1999 impulsava una altra renovació de l’espai, ampliat a partir d’aleshores fins al carrer del darrere. La senyora Carme continua ben eixerida, als seus 87 anys. El seu marit Antoni va deixar-nos en 2013.

La llibreria Dalmases compta avui dia amb una plantilla de quatre empleats, a més dels repartidors de premsa. El fons disponible de títols és força important, amb una especial atenció a les novetats literàries, els textos històrics i monografies de caràcter local i les guies de viatges. Darrerament, s’han afegit a la innovadora fórmula de venda de volums on-line, per mitjà d’una pàgina web clara i efectiva. Sorprèn també molt positivament en una localitat de les dimensions de Mollerussa l’apartat destinat a publicacions periòdiques, tan ben nodrit i divers. Entre les moltes capçaleres de tota mena, s’hi arrengleren els números de Mascançà, revista d’estudis sobre la comarca. A part, les seccions de papereria, material d’oficina i informàtica. Tal com s’hi pot llegir a la porta: “El millor amic, un llibre”.