Engranatges

Gemma Peris Duran és una periodista targarina, màster en guions de cinema i televisió, actual directora de Ràdio Tàrrega, autora de contes i novel·les infantils, que ara s’ha atrevit a escriure’n una per a adults i se n’ha sortit amb nota alta. Es titula Una vida de ferro fos, l’ha editat La Calaixera i està ambientada a la fàbrica J. Trepat, les 19 naus arrenglerades de la qual encara es conserven dempeus, tot i portar ja quasi 40 anys inactiva, avui reconvertida en espai museístic d’elevat interès.

Justament per fer l’inventari previ a l’habilitació de part del recinte en museu, una jove barcelonina anomenada Elisenda s’instal·la a la capital de l’Urgell, on es dedicarà a conèixer la trajectòria i el funcionament quotidià d’una empresa decisiva en la primera mecanització del camp al llarg de les dècades centrals del segle XX –que va compartint amb el lector, gran al·licient d’un llibre amb voluntat divulgativa–, exercici d’investigació que la durà a entrevistar antics treballadors de la casa, com un tal Ton Farnós, esdevingut coprotagonista de la trama.

El text avança alternant dades objectives sobre diversos aspectes del procés industrial, sensacions de l’Elisenda a mesura que els descobreix i els records en forma de flashbacks del vell Ton: guerra, exili, retorn, entrada a la fàbrica com a aprenent, fins a la seva jubilació, en 1983, quan ja només queden 15 operaris dels més de 200 que havien integrat la plantilla a l’època daurada. Unes 75.000 màquines, s’hi havien fabricat, des de principis dels trenta, entre garbelladores, dalladores, lligadores, rampills de rodes, rampills de mà, grades, segadores, rodes de llança i afiladors.

La conflictiva relació amorosa del Ton amb una noia incorpora una derivada sentimental a l’argument, amb conseqüència final imprevista que farà que tot acabi encaixant. I és que aquesta obra de ficció basada en una realitat socioeconòmica inscrita en un context històric precís, encara força present a la memòria de molts comarcans, funciona com un engranatge ben greixat, a semblança dels productes sortits d’aquelles instal·lacions ara visitables (i que aquesta lectura incita a recórrer).

Tal com observa un dels antics maquetistes entrevistats, “les màquines Trepat són en el fons un seguit d’engranatges que s’han d’entendre entre ells a la perfecció”. Com un rellotge, afegeix. O com una bona novel·la.