SEGRE

Creado:

Actualizado:

Coincidint amb la presentació, de part del president de la Generalitat, de la data de votació i de la pregunta del referèndum o referèndum, hem sabut que la fiscalia de Lleida investiga per suposat delicte d’incitació a l’odi la publicació d’uns cartells que titllen d’enemics del poble els responsables dels partits polítics que no donen suport a la iniciativa independentista, als quals s’incita a tractar-los com es mereixen.

Ho signa un grup anomenat Lleida Resisteix, que es caracteritza per la combativitat verbal i radicalitat política, per bé que numèricament és molt minoritari i poc representatiu de la nostra ciutat. Lògicament, els i les afectades han reaccionat via xarxes socials denunciant el que sembla un plantejament i un raonament poc democràtics, perquè situa en la diana de la dissidència social aquells que no són partidaris del dret a l’autodeterminació, la qual cosa, a més de no ser agradable per als directament afectats i per als seus seguidors, evidencia que comportaments poc compatibles amb la democràcia, per minoritaris que siguin, nien en el si d’un moviment que pretén ser modèlic i que sovint ho ha aconseguit.

En el moment que comença el compte enrere final i que s’albiren les platges d’Ítaca, aquest no és un assumpte menor. No tant en termes de condemna formal dels cartells que ens ocupen –no dubto que se’n deuen haver fet els que calien– com en termes de reflexió moral i política. Després de les sortides de to del jutge Vidal o del cantautor Llach en les seves conferències al llarg i ample del país i de les discutibles pràctiques emprades per modificar el reglament de la cambra catalana, fa la impressió que a cada mastegot legal de part l’Estat es respon amb menys rigor democràtic de part dels independentismes.

En els propers cent dies és del tot segur que viurem episodis de tensió política de la qual, per ara, no sabem calibrar la dimensió perquè no sabem quanta carn estan disposades a posar a la graella cadascuna de les parts. Però si l’anunciat xoc de trens acaba amb més víctimes que els maquinistes i els seus ajudants i afecta la resta de la població civil fracturant-la de veritat entre afectes i desafectes, ja tindrà raó Duran i Lleida que haurem fet un pa com unes hòsties.

tracking