Calor

Certament, ha estat agafar vacances i, malgrat que ens les prometíem felices, hem viscut un infern de calor, nit i dia. Ja sé que els mitjans són molt pesats, i parlar tothora d’onada de calor, de temperatures superiors als 40º, no ajuda gens a relativitzar les coses; ans al contrari. A hores d’ara, no crec, però, que quedi ningú a la península que no sàpiga què s’ha de fer per no sucumbir als cops de calor. Vist des de casa nostra, la cosa no sembla tan greu perquè estem acostumats a les temperatures incandescents durant el dia i que les nits refresqui. Sí, també sé que les nits que superen els 20º són conegudes com a nits tropicals, però és que a Portbou hem superat els 30 amb escreix, nocturnitat i traïdoria. Un infern que hem pogut superar tancant-nos a casa amb l’aire condicionat al màxim, que és una cosa desagradable, sobretot, per a aquells que no hi estem avesats, però que ajuda a crear una mena de bombolla de benestar a la qual som incapaços de renunciar.

De manera que, com es poden imaginar, a la platja ja ningú parla de la femella de porc senglar i les seves cries. Des que ha començat l’episodi inflamant, que no se’ls ha vist el pèl. Normal, perquè encara que siguin animals no són rucs i saben que el millor que es pot fer amb aquesta calda es trobar un refugi el més fresc possible i no moure’s ni per mal de morir. El que ocupa ara l’atenció dels esforçats banyistes són les rajades. Fa dies que els bussejadors en veuen arreu i, tot i que tenen una gran elegància natural, es veu que són perilloses i que tenen una mena de punxó verinós que riu-te’n tu dels escorpins. Se n’ha vist arreu de la costa catalana i han substituït les preocupacions dels socorristes respecte a les meduses, que en aquests darrers anys eren en una plaga. Pel demés, molta tranquil·litat. Volta i volta a la platja per daurar-me la pell i lectura per un tub. No em commouen les bretolades verbals del President Torra ni les ganes de gresca dels de Cs i del PP. Si de cas, m’ha sorprès el final inesperat de l’alcalde Ros, que ha patit un calvari injustificat els darrers anys a la Paeria, fins que ha trobat una destinació honorable per acabar la seva carrera. Algun dia se sabrà tot i potser aquells que avui ho celebren amb delit demà el trobin a faltar.