SEGRE

Creado:

Actualizado:

Gràcies a la invitació de l’amic i historiador Javier Tébar, he pogut assistir a la 2a sessió de les trobades de diàleg entre Andalusia i Catalunya, que es van celebrar al Palau Macaya de Barcelona divendres i dissabte passats. La primera ronda d’aquestes trobades s’havia fet a Sevilla la tardor passada i els seus objectius eren i són “reunir al voltant d’una taula un conjunt de professionals i experts que desenvolupen la seva activitat a Andalusia i Catalunya, relacionats amb diverses facetes de la cultura, el treball, l’economia i l’empresa, i la reflexió intel·lectual per tal de debatre i discutir sobre la realitat actual de les dues societats i les perspectives futures que s’obren. En un temps difícil, on el diàleg polític i dels grups dirigents gairebé ha desaparegut, la trobada de veus de la cultura i de la reflexió teòrica i intel·lectual pot obrir vies de trobada i de clarificació per tal de promoure un eix català-andalús que contribueixi a la construcció d’un model d’Estat més adequat en un context europeu i globalitzat”. No és poca cosa, però veient la passió i la decència intel·lectual amb què s’han abordat totes les qüestions plantejades he de dir que m’han fet creure que res no està perdut. Del debat en marxo amb dues idees que han exposat respectivament els professors Fradera i Pérez Rojo. La primera és que fins que aquests tipus de trobades no puguin fer-se entre catalans que pensen diferent i no puguem posar negre sobre blanc en un manifest conjunt unes conclusions compartides, continuarem estant lluny de la solució. La segona és que hi ha conflictes pels quals trobar una solució completa és gairebé impossible a curt termini. Llavors cal no entestar-s’hi i buscar respostes/sortides temporals, que si bé no solucionen el problema almenys permeten canviar el clima i les relacions entre les parts concernides i guanyar temps. El títol VIII de la Constitució espanyola és un exemple de resposta provisional que ha durat quaranta anys. És a dir, per arribar a un acord complex no ens podem presentar al necessari diàleg amb pretensions que no estan a l’abast de les contraparts ni amb varetes màgiques. Al diàleg fructífer s’arriba amb humilitat, empatia i voluntat d’acord. Sens dubte, tres coses que trobem a faltar enormement en l’actual moment polític a casa nostra.

tracking