SEGRE

Creado:

Actualizado:

Ningú no ho diria, però avui és Sant Jordi. Entre la campanya electoral permanent, el judici del procés i una Setmana Santa hivernal, reitero, ningú no ho diria. D’aquí sis dies, haurem triat president de Govern espanyol i, si les enquestes no ens tornen a enganyar, entrarem en el cicle polític que ens hauria d’alliberar del bucle en el qual estem instal·lats des de fa massa temps. Reitero, si les enquestes no ens enganyen com ho han fet habitualment en els darrers temps. Personalment, no m’ho sé imaginar. Si no guanya

Sánchez

i ho fan les dretes, ja caldrà que ens calcem, perquè tot tendirà a prolongar-se fins a l’infinit, fins a l’enfrontament civil final i real, que és l’única cosa que pot inferir-se de les posicions més extremes dels nacionalismes, d’una i altra banda. En canvi, si guanya Sánchez, tot estarà per fer i tot serà possible, en un escenari en el qual l’objectiu final serà obtenir la convivència i la concòrdia entre els diferents territoris d’Espanya. Però encara que ningú no ho diria, avui és Sant Jordi i toca sortir al carrer a la recerca del llibre i la rosa que ens pertoca en aquest cafarnaüm en el qual vivim, no fos cas que desentonéssim entre tants ciutadans i ciutadanes decidits a complimentar, adequadament, el sant patró, a tots els carrers del país.

Un cop més, avui és Sant Jordi, però a mi no m’ho sembla perquè me’l passaré fent campanya. Veient i deixant-me veure pels amics i adversaris polítics pels carrers cèntrics de Lleida. Disputant-nos el favor dels electors i mostrant-nos tan agradables com sapiguem en el tracte directe amb els nostres conciutadans, perquè després del 28-A ve el 26-M i en poc menys d’un mes haurem de triar l’alcalde de la nostra ciutat. La lògica ens diu que, més aviat que tard, podrem parlar dels projectes que cada candidatura aporta a la contesa i contrastar-los amb els que plantegen tots els contendents. Si guanya

, serà més senzill que en puguem parlar amb tranquil·litat; si guanyen les dretes, no hi haurà forma humana de parlar de res més que no sigui l’aplicació d’un 155 permanent i/o de la manca de gruix democràtic de l’Estat espanyol. O sigui que sí, que avui és Sant Jordi. Si voleu, un dia atípic, humit i ple de condicionants que li són aliens, però en què matar el drac de la discòrdia continua sent l’única proesa que es necessita del sant.

tracking