Explicacions

Hi ha coses que no s’entenen. Després de passar-se tot l’estat d’alarma posant pals a les rodes a la gestió que feia el Govern central de la crisi de la Covid-19. Després d’afirmar que la Generalitat ho hauria fet molt millor, fins a la impudícia d’assegurar que haurien mort menys catalans, que, un cop retornades les competències a la plaça de Sant Jaume, ens trobem amb aquest desgavell és difícil de pair. Durant tres setmanes ens hem sentit assenyalats com a racistes, discriminats com a catalans i abandonats pel nostre govern. Ja sé que no ens hauria de consolar, però almenys ara ja quasi estem tan confinats com Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ja no és una qüestió específica ni pròpia de la plana de Lleida.

La Covid-19 ha posat de relleu les nostres mancances com a societat i ha situat sobre la taula les febleses dels nostres serveis públics, molt tocats des de les retallades propiciades per la recessió de 2008. No tenim prou sanitaris per atendre les puntes sanitàries, no tenim prou policies per atendre els controls perimetrals del Segrià, no tenim prou mestres a les escoles ni som capaços de contractar amb celeritat els rastrejadors necessaris per fer-ne el seguiment epidemiològic. I certament tot plegat és difícil, molt difícil d’entendre, perquè no s’acaba de veure què carall han estat fent al respecte els nostres governants durant tot aquest impàs. Per desgràcia tot sembla indicar que entre poc i res. Fins i tot en temps de pandèmia com aquests, la realitat és que els partits que governen el país han estat molt ocupats tirant-se els plats pel cap. Si amb la disputa eterna entre ERC i JxCat no n’hi hagués prou, ara s’hi afegeix la guerra oberta entre l’home de Waterloo i els diversos hereus de CDC. A la vella dissidència de Marta Pascal, s’hi uneix ara un gruix considerable d’alcaldes del PDeCAT que malden per tornar al seu espai natural, al del tan denigrat peix al cove. Que la gestió de l’herència de l’1 d’octubre i del procés hagi acabat esdevenint una pintoresca picabaralla d’hereus disconformes em sembla tristoi, però que tot plegat hagi passat per davant de la protecció i cura dels catalans em sembla directament manicomial. Certament hi ha coses que són molt difícils d’entendre, sobretot si ningú se

sent obligat a haver de donar explicacions.