Punt i final

Ja tornem a ser aquí. Tant d’enrenou, tant de neguit perquè les vacances hagin passat, com sempre, en un sospir. Des d’ahir que estem de nou al peu del canó. No me’n queixo, només caldria, amb la quantitat de gent que s’ho està passant malament per culpa de les circumstàncies que tothom coneixem. Vam encetar-les amb mal peu per culpa pròpia i les hem acabat pitjor a causa del Barça. Malgrat que l’equip fa temps que dona símptomes d’esgotament mental i físic i que fa cinc anys que cau amb estrèpit a les eliminatòries de Champions, mai no ens hauríem atrevit a pronosticar un daltabaix d’aquestes proporcions. A la vida i a l’esport sempre es pot perdre, però fer un ridícul d’aquestes dimensions no entrava en els càlculs de ningú, i tot plegat apunta a un final de cicle dramàtic. Personalment, si jo fos Messi marxaria del Barça. Pel bé del Barça i el seu propi. El que hem viscut plegats ha estat tan bonic i divertit que res del que vingui ara ens semblarà prou. Aquí, tot, sempre ens semblarà poc, i en canvi allí on vagi tot els semblarà bocato di cardinale. El Barça sense ell podrà encarar lliurement la renovació de plantejaments d’un model futbolístic que ha quedat superat pel pas del temps i per les innovacions tàctiques que plantegen els entrenadors rivals. Ja no n’hi ha prou amb el toc dels baixets, ara a més cal un físic descomunal que només posseeixen aquells que tenen fam de glòria perquè no l’han viscuda abans. O sigui que, com diu Piqué, convoquin eleccions, destitueixin entrenadors i responsables tècnics, venguin els jugadors que sobren i sobretot preparin-se per una travessa del desert de durada ignota. Segurament allò de fer majoritàriament l’equip amb jugadors de casa ens vindrà forçat per l’economia que sorgirà de la crisi, però crec que hi hauríem d’anar convençuts que això és el que convé de veritat a l’entitat. Tot el que no passi per aquí, serà allargassar innecessàriament l’agonia i retardar la recuperació del club. Si marxa ara, crec que tothom ho pot entendre i s’estalviarà un munt de situacions negatives en el futur. Si es queda, acabarà sortint en coet, com han fet, històricament, altres cracs del club. Com va dir la gran Lola Flores en el seu moment: “¡Si me queréis,irse...!” Em temo que fer qualsevol altra cosa seria com fer-se trampes en el solitari.