SEGRE

Creado:

Actualizado:

Les cartes de Vicente Aleixandre al pintor Gregorio Prieto, escrites entre 1924 i 1935 i publicades ara (Visitar todos los cielos, Fundación Banco Santander, 2020), parlen sobretot de l’amor que no s’atreveix a dir el seu nom, segons la coneguda expressió de lord Douglas, l’amant d’Oscar Wilde. Són els anys en els quals Cernuda escriu Los placeres prohibidos i Aleixandre mostra un optimisme admirable tenint en compte que a la generació del 27 hi havia molt mascle alfa –Alberti– i molt homòfob –Guillén, Salinas, Alonso–. Les cartes recorden les d’altres escriptors a artistes (Lorca a Dalí, Rilke a Rodin). Aleixandre li diu al pintor del 27: “Es indudable que la futura época de salud y deporte que tanto se aproxima a una resurrección griega traerá consigo el amor a la forma humana con independencia del sexo.” Hi ha en aquestes paraules ingenuïtat (el franquisme l’abocaria a una dolorosa doble vida), mitificació (a la Grècia clàssica potser seria més precís parlar de pederàstia) i una incontestable constatació que qualsevol temps passat fou afortunadament anterior. Sovint oblidem d’on venim. Samuel Pepys va escriure el 1660: “Anava a Milord aquest matí, però abans he passat per Charing Cross a veure penjar el general Harrison. L’han tallat a trossos i han exhibit el seu cor i el seu cap. El poble ha fet crits d’alegria. D’allí he anat a Milord, on hi havia el capità Cuttance, i els dos hem anat a menjar ostres a la Taverna del Sol.” Venim d’aquí. Aquesta brutalitat i la ingenuïtat d’Aleixandre donen valor a la política que en aquest importantíssim camp de la dignitat humana va aplicar ZP (primera regulació del matrimoni gai al món), la qual deixa en evidència el “primer govern de coalició d’esquerres des de la República”. Perquè ser d’esquerres i republicà, Pablo Iglesias, no és posar als núvols un presentador de teleporqueria per haver fet callar un tertulià fatxa amb la (molt divertida) frase “esto es un programa de rojos y maricones”; ser d’esquerres i republicà és portar la República al programa electoral i demanar presó per al rei caçador d’elefants quan un fiscal suís t’informa que va rebre milions d’Aràbia i Bahrain mentre els seus súbdits afrontaven les pitjors retallades per la crisi del 2008. Us estic dient que sou uns monàrquics, Pablo.

tracking