x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

PRIMERA ESMENA
  • JOSEP GRAU

Vells

Actualizada 25/05/2020 a las 09:15
Josep Grau Santesmasses

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Josep Grau Santesmasses

Arriba un moment en què el nostre futur és el nostre passat i ja no hem d’aprendre a viure, sinó a somiar, a estimar paisatges que mai coneixerem. És el moment en què només queden l’home i l’ànima. El vell vol ser un gat: esperit que juga a ser matèria. El passat: terra que llaura capriciosament el present. La meta és l’oblit. Un excés de memòria mata la vida. Fa insuportable el penediment. No hi ha perdó, no hi ha venjança, només l’impossible oblit: quan menys t’ho esperes, te’l trenca l’olor d’un gessamí o te’l mata el so d’un violoncel. Estimar paisatges que mai coneixerem, buscar llum il·lusòria amb fe d’impressionista, oblidar el cor ferit, plorar sense preguntar l’origen de les llàgrimes. Aquesta és la manera que permet convertir la vellesa en una obra d’art. Com la infantesa, és un temps de revelació i misteri. Envellir és un retorn. Avis i néts es porten tan bé perquè ho saben tot. Per això fan por als adults. Tenen percepcions que abans i després es perden. Hi ha una certesa essencial: a la vida, tot ho perdem perquè tot queda menys naltros. I hi ha una contradicció originària: tot el que neix, mor. Ets vell quan t’adones que un dia més és un dia menys.

Envellir és apropar-se a l’espill que et permetrà saber qui ets abans que la mort s’emporti els records que has pastat durant dècades, com si fossin pa. Arriba un moment que no compleixes anys, sinó estats d’ànim. Saps que el mal que et fa el temps –insecte devorador, déu sinistre– no te’l fa el teu pitjor enemic. Penses que si poguessis anar enrere disfrutaries més dels bons moments perquè ara saps –ara; no abans– que la vida és només això: moments. Tens nostàlgia de tu mateix. Sents el teu cos com un comiat silenciós i secret. Tens fred i t’abrigues amb els teus vells records, quasi tan vells com tu. Transfigures el passat: la memòria també està feta d’oblits. La vellesa no és només una mutilació, una pobresa, és també plenitud, perquè per primera vegada ho entens tot. És pànic d’arribar a l’edat en què va morir el teu pare. Sé d’una persona de vuitanta i tants anys que ha decidit que, si s’ha de posar mascareta, no pensa sortir al carrer perquè a la seva edat ningú li posa morrió. Perquè tot queda menys naltros, i una de les coses que queden és la dignitat. Hi ha derrotes que són més dignes que qualsevol victòria.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre