SEGRE
El país de la faula

El país de la faulaSEGRE

Creado:

Actualizado:

El país de la faula en què volem viure l’explica Joan Perucho en el text intitulat El país de la faula. El paisatge seran rius d’aigua platejada i animals parlants. El clima, una llarga primavera amb curtes irrupcions de fred i calor per no enyorar l’hivern i l’estiu. Les llengües seran diverses, amb precises i enjoiades etimologies, i les utilitzarem segons el vestit que duem posat. Els habitants seran gent no gaire rara, amb una contínua presència de gnoms i elfs i un personatge perenne que serà l’aire estremit i perfumat. Els pesos i les mesures seran fets totalment insignificants. Les fonts d’energia, totalment màgiques. Els perfums, quintaessenciats i eròtics. Les festes, amb espills sense fons, màscares i músiques rumorejants. Perucho parla també de coses del govern i de la religió que no ens agraden, i les derogarem i farem, per llei, que sempre hi hagi paraules essencials sense les quals deixem de tenir sentit; i que estimar doni dret a portar el món a la butxaca; i que el silenci parli tots els idiomes, inclòs el nostre, el dels animals ferits; i que els dies s’ajustin a la vida com un guant; i que el món sigui lleu com les coses que recordem quan se sent el cant de la merla, i feliç com la gata que es neteja mentre pren el sol de febrer, i emocionant com un confessionari abandonat, travessat de veus difuntes, i amorós com el pare que fa cabrioles per entretenir la filla i sap que està fent, a la meitat de la seva vida, la seva última tombarella, i espiritual, i per tant sobrenatural; i quan hi hagi un miracle ningú preguntarà, ningú sospitarà, tothom serà només testimoni de tanta claredat; i cada dia hi haurà mil naixements i tots semblaran un prodigi; i la vida serà senzilla i complicada com totes les vides; i serem rius que sempre neixen i sempre moren i sempre passen; i a ningú li diran innocent per no flirtejar amb el mal; i hi haurà per sobre de totes les coses el silenci misteriós de la llum; i la felicitat serà possible com la flor etèria de l’ametller; i l’amor serà un ocell alçant el vol; i si es crema el Prado salvarem el que salvaria Dalí: l’aire de les Meninas, i aquest desig d’eternitat serà l’aire que respirarem en el país de la faula en què volem viure i en què volem morir i en què fins i tot l’aire dels boscos serà verd.

tracking