SEGRE
Imagen de un campo de refugiados en Turquía.

Imagen de un campo de refugiados en Turquía.

Creado:

Actualizado:

Però també hi ha un altre fenomen afegit produït per enfrontaments i persecucions a causa de les idees polítiques o religioses que obliguen a abandonar el propi país i sol·liciten asil polític per evitar la fam o la mort violenta. Són els anomenats refugiats, a qui se’ls procura una cobertura legal per a la implantació en el nou país. La situació ha tingut sempre una consideració especial i està molt regulada per les lleis i convenis internacionals des de fa molts anys amb una acceptació general.

El fenomen migratori és molt complex amb derivacions legals, culturals i socials que no són objecte d’aquest breu comentari, que té una motivació religiosa que convida a recordar-la als cristians i que la dóna a conèixer humilment a la resta de grups socials. Sense intentar donar una solució legal ni obviar les normes de cada país, però demanant sempre un tracte humà just, propi de la dignitat de les persones i, si és possible, oferint un horitzó vital decent. Sense donar lliçons a ningú, ja que tots nosaltres pertanyem a una societat des de fa anys receptora de migrants i coneixem totalment la situació creada. Hi ha opinions diferents, però els cristians tenim clar el tracte que hem dispensat a tothom des de la bona nova de Jesús: d’acollida, d’amor, de respecte, d’ajuda, de col·laboració, d’integració fraterna. Tots som fills del mateix Déu i germans de Jesucrist i entre nosaltres. Aquesta actitud està per sobre dels papers, de les normes socials i de la mateixa legislació nacional o internacional. Em consta el treball i la dedicació de molts cristians, en la nostra diòcesi, en aquesta línia seguint aquells consells bíblics: “Estimeu, doncs, els immigrants, ja que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte” (Dt 10, 19), o “No explotis ni oprimeixis l’immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte” (Ex 22, 20).

La mateixa Església ens ho ha recordat sempre amb orientacions escrites, amb treballs de diferents organismes i amb gestos, entre altres, del mateix papa Francesc en la seva visita a Lampedusa o a les iniciatives properes al Vaticà. Va instituir, a més una Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat, que va per la 103, i que aquest any la celebrem el 15 de gener amb un Missatge papal titulat: Emigrants menors d’edat, vulnerables i sense veu.

Les paraules del Papa són impressionants i ens obliguen a una profunda reflexió davant el drama de tants nens sense ningú que els atengui, exposats al tràfic d’éssers humans o al crim organitzat, dedicats a l’abandonament i sense esperança, prostituïts o lliurats a grups armats. Necessiten tots ells protecció i defensa. El nostre seguiment de Jesucrist ens “obliga” a respondre amb pietat i proximitat davant aquesta tragèdia infantil.

Imagen de un campo de refugiados en Turquía.

Imagen de un campo de refugiados en Turquía.

tracking